Paraules que fan mal

N

o digueu: “Exiliats, presoners polítics, judici de la repressió”, les paraules poden fer mal. Alhora, les paraules poden acaronar, consolar, fer cessar el dolor o infondre esperança. Però sí, les paraules també poden incomodar, ofendre, irritar o ferir la sensibilitat de les persones. Als individus que manen a España hi ha paraules que no els agraden. Són justament les “paraules mirall”, que els retornen una imatge molt desagradable, tant, que no s’hi volen reconèixer. Atribueixen al mirall taques i deformitats que només són als seus rostres. Així, l’Estat que representen és com un Quasimodo (recorden el geperut orb de Nôtre Dame de París, la novel·la de Victor Hugo?), que vol veure un Adonis al reflex de l’espill. Sí, un Quasimodo embogit que s’enfada amb la imatge lletja, deforme, boteruda i espantosa que li fa ganyotes. I aleshores, incapaç de reconèixer-se, trenca el mirall per tal de no veure’s mai més, ignorant que la seva lletjor segueix visible per a tothom. Ramon del Valle-Inclán, a Luces de Bohemia, va escriure que España és una deformació grotesca de la civilització europea. España, en la seva metàfora, seria el reflex d’Europa en un mirall còncau, d’aquells que converteixen en absurdes les imatges més belles. A la deformació resultant, en fi, Valle Inclán l’anomena esperpento, que suggereix quelcom de naturalesa absurda o ridícula, no pas per una deformitat física de la qual hom no és responsable, com la de Quasimodo (pobre nan abandonat) sinó d’una desfiguració espiritual, producte de la pròpia acció i pensament, que es concreta en una conducta forassenyada i delirant. Diu Max Estrella, el seu personatge, que: “Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento”, reflectint molt bé la mescla de grandiloqüència i deformitat que defineix España, cosa que li permet transformar manifestacions en “tumultos y rebeliones”, mirades d’indignació en “odio”... Justament tot allò que fa tan bé el seu Borrell, un Quasimodo espiritual, quan un periodista estranger li posa un mirall a la cara. Així, ara TV3 no podrà dir

“presoners polítics”

ni “

exiliats”

, però al mirall grotesc dels mitjans espanyols sí que es podrà llegir “golpistas, nazionalistas, supremacistas” i “desafío independentista”.