Perdre el fil

No li passa mai, a vostè, que se’n va a la cuina a buscar una cosa per picar: quan hi arriba s’adona que el recipient de l’orgànica està ple fins dalt. El treu, el lliga, l’agafa per dur-lo fins a la porta del pis pensant que quan surti se l’endurà. Al rebedor veu una carta i li sembla que és d’Hisenda: deu ser important. Deixa la bossa d’escombraries al mig del pas, es diu que ja la traurà fora després. Amb la carta va cap al menjador a llegir a la butaca, i aleshores sent que la seva dona li diu no-sé-què. Deixa les cartes damunt la tauleta de davant del sofà i va al despatx, des d’on la seva esposa li parla. Encabat torna, i al rebedor topa amb la bossa d’escombraries; l’agafa, obre la porta. A l’ascensor es pregunta: “Què hi fotia la bossa al mig del passadís?”, baixa fins al replà i ja al carrer pensa què fa baixant les escombraries. I, ara sí, recorda que havia planejat treure-les quan hagués de sortir per anar a la papereria, aprofitant el viatge, cosa que ara ja no pot fer perquè no porta ni la cartera ni la jaqueta, i fa fresca per sortir en camisa. I, de sobte, pensa que encara no ha llegit la carta ni s’ha posat res a la boca.

Les distraccions i els lladres del temps que llasten el nostre rendiment. I en relació amb aquestes, la sempiterna confusió entre el que és urgent i el que és important afegeix desori a les interrupcions. Durant la jornada laboral és fàcil que siguem interromputs: una trucada de telèfon, un company que ens demana una cosa; així, cada cop que interrompem la nostra concentració canviant d’activitat, desapareix el 85% de la informació que residia a la memòria a curt termini. Això significa que hem de començar de nou.

Sempre hi ha qui, de cop i sobte, ens demana una cosa per ahir, però resulta que la urgència només és seva. Si a sobre no és important, l’arxivem al calaix rodó de la paperera. Si és urgent i alhora important, ens hi posem, sense admetre distracció ni demora. Si no és important, la fem fer a un altre; si és urgent, la passem ad calendas graecas. Diuen que en tots els casos, el millor és adoptar l’estratègia Eisenhower, el 34è president dels Estat Units d’Amèrica. El vell militar deia que calia distingir entre l’urgent, que no sempre és important, i l’important, que no sempre és urgent.