Jutges endimoniats

Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos.” És una dita el sentit –i la veritat– de la qual són avalades pel temps. Hom té clar que la Justícia no és administrada pels qui formalment són els sacerdots autoritzats del seu temple. Dit això, caldria ara afegir-hi els jutges i fiscals responsables de l’atzucac politicojudicial en què es troba el Reino d’España. Rajoy, inepte i mandrós, va creure que subcontractar el problema polític del moviment independentista li estalviaria feina, compromisos de mal pair i costos electorals. Al final ha passat el mateix que quan se’t crema el sofà del menjador i, en lloc d’apagar-lo, el llences al soterrani. Aviat el fum es cola pels intersticis de l’enfustat i acaba omplint tota la casa, just abans que el foc s’agafi a les bigues que la sostenen, segueixi per les parets i acabi consumint la teulada. Jo crec que España es troba en la segona fase. Ara ja ningú no s’hi veu del fum que envaeix totes les estances, que es confonen entre si. L’incendi ha demostrat que en realitat totes són la mateixa, això és, el poder executiu, el legislatiu i el judicial cremant amb el mateix foc, mentre els usuaris, ja incapaços d’apagar-lo, no troben la sortida de la casa. És testimoni del que dic el correctiu que l’alt Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba de donar al suprem (sense majúscula, perquè l’únic que té de majúscul és el desvergonyiment), mentre ens trobem que inhabilitaran el president de la Generalitat per protestar per l’empresonament de Junqueras, de qui el TJUE diu que està injustament empresonat. També és il·lustratiu de la mateixa corrupció judicial el cas de l’Operació Judes (qui redimonis va posar el nom?), un segrest d’estat en què la Guàrdia Civil s’ha inventat un cas sense proves, els jutges prevaricadors han fet empresonar (encara més) innocents durant mesos, el feixisme estatal s’ha esquinçat hipòcritament les vestidures i l’esquerra s’hi ha girat d’esquena. En fi, com diu el verset calabrès, coincidint parcialment amb nosaltres: “

L’inferno è pieno / de notari e giudici, / uomini approbi / speziali e medici.” L’infern és ple de notaris i jutges, d’homes honestos, d’especialistes i metges, això és, dels vertaders “Judes” que van (mal) parir l’operació.