Per Tutatis!

Els gals, si hem de fer cas de les vinyetes dibuixades per Albert Uderzo (que Belenos, Tutatis i Belisama li siguin propicis), només temien que el cel els caigués damunt, i sempre es barallaven entre ells per foteses. A l’època de Vercingetòrix, quan els gals van ser definitivament derrotats pels romans a Alèsia (any 52 aC), i només restà independent un llogarret habitat pels indomables Astèrix, Obèlix, Panoràmix..., dirigits per Abraracúrcix, el cap, els gals eren una confederació de cinquanta tribus però sense unitat política real. Això i les disputes internes pel lideratge –només feren pinya, justament, durant la revolta de Vercingetòrix– foren els factors que permeteren a Juli Cèsar fer-se amb el control (in)complet del territori i “romanitzar-los” a la força.

Sovint penso que els catalans ens assemblem als gals dels dibuixos d’Uderzo guionitzats per René Goscinny. No debades ens caracteritza la reivindicació del que ens és propi: cultura, llengua, organització..., i la mateixa consciència de ser un poble oprimit en perpètua lluita contra l’invasor. La mateixa idea tenien els francesos respecte de si mateixos, quan deien que De Gaulle, que s’oposava a l’hegemonia americana, l’havia tingut per model. Preguntat pel seu suposat gaullisme, Goscinny (finat en 1977) va respondre que no solament no ho era sinó que tampoc no era pas xovinista. Tenia tota la raó: per bé que sovint els seus gals afirmen, amb més sorpresa que menyspreu: “Estan bojos, aquests romans!”, en realitat s’apliquen constantment el mateix qualificatiu a si mateixos.

Astèrix no és només un còmic d’entreteniment per a canalla i també per a adults, és sobretot un mirall on es poden veure retratats tots els pobles i totes les persones. Una sàtira on apareixen les febleses humanes universals: enveja, gola, ambició, avarícia... i on, des del passat idealitzat, es projecta una mirada crítica sobre el present: economia de mercat, guerra, contaminació, drets socials... No cal que digui als lectors les hores de plaer que la seva lectura m’ha proporcionat. Per això els recomano el darrer àlbum, ja no guionitzat ni dibuixat pel tàndem Uderzo-Goscinny sinó pel de Ferri-Conrad: La filla de Vercingetòrix, on, per primer cop, i ja era hora, una dona és protagonista absoluta.