Tornar a la terra

En Josep, el pagès d’Oliola que va morir el Dia del Treball, va néixer entre esclats de bombes i ràfegues de metralladora durant la guerra que succeí al fallit cop d’estat de Franco. No conegué son pare fins que aquest va tornar de la guerra, perquè a l’hora del seu naixement era al front d’Aragó, a la batalla de Terol; les bales el van estalviar. Josep, un nen més de la guerra, no fou tampoc ferit per cap bala perduda de les que es dispararen a l’entorn del poble –l’ermita, reconstruïda amb obusos als murs, n’és testimoni–. Molts anys més tard, però, un projectil de morter que l’arreu havia desenterrat mentre llaurava el feriria greument. La seva jubilació com a pagès –per invalidesa– el convertí en una víctima pòstuma de la guerra del 36.

Josep pertanyia a una família pagesa tradicional, de fet, no es recorda cap hereu de la casa que no es guanyés el pa sembrant el blat amb què aquest es fa. Els seus predecessors només van conèixer l’arada de rella romana –fulla triangular de ferro que avança obrint solcs–, i més tard les arreus d’orella o pala, que giren la terra. Ell, que va aprendre l’ofici quan l’eina encara avançava per tracció animal –mules o matxos–, protagonitzà la revolució mecànica amb la compra del primer tractor, allà pels anys seixanta. Així, durant molts anys, a casa Ramonet van conviure el vell i el nou. A la vora del tractor i la sembradora hi ha hagut sempre la dalla de segar i les forques de fusta de ventar, que a l’era separen el gra de la palla. Una era circular, que, com un símbol del temps passat, es dreça al turó més exposat al vent d’una finca que, com tot a can pagès, també té nom, la “Vinya de l’era”.

Amb en Josep vam aprendre a llaurar amb l’aladre de disc, conduint el John Deere comprat ara fa quaranta anys, i que encara funciona. També vam aprendre a sembrar, a llençar l’adob i a ensulfatar. Amb ell vam treure pedres del tros abans que s’inventessin els despedregadors. I aquestes mans que ara escriuen, sota la seva guia, van instruir-se en les destreses de l’hort, del tros i de la mecànica. Però el més important és que, hereu com era de la saviesa dels humils, dels servidors de la terra, ens ensenyà a viure. Aquest és el seu llegat. Que la terra damunt de la qual va suar l’aculli.