Fer passar caritat per justícia

Està vostè satisfet amb els impostos que paga? Creu que les càrregues impositives estan ben repartides entre els contribuents? Què opina de la manera com l’Estat distribueix els béns públics entre els ciutadans? Té una idea clara d’allò que fa que un repartiment sigui just?

Cada any, quan em toca fer la declaració de la renda, ensopego amb les mateixes preguntes, les que més amunt li he formulat a vostè, amable lector. I cada cop que ho faig em ve al cap la Cançó de Nadal (Christmas Carol) de Charles Dickens. Recorda Mr. Scrooge, el protagonista del conte? Sí, segur que té present aquell individu murri, esquerp i egoista a qui cap pidolaire no gosa demanar res pel carrer. La vetlla de Nadal hom li demana que contribueixi a una col·lecta que es fa per als pobres i necessitats. La seva resposta és un seguit de preguntes: “No hi ha presons? No hi ha asils de la Unió? Amb la primera vol dir que si els pobres han de robar per menjar, a les presons els en donaran. La segona vol dir que els asils –institucions de caritat de l’època, anomenades Workhouses– han de servir per allotjar els desgraciats que no tenen casa ni feina. El sentit de les seves paraules s’aclareix, tot seguit, quan diu que no pensa donar res, que el Nadal no el fa pas estar alegre ni pensa col·laborar perquè s’alegrin els dropos.

És evident que Scrooge simbolitza excel·lentment la burgesia liberal anglesa i d’arreu del món que pensa que els pobres i els desocupats ho són només perquè volen, perquè els agrada ser-ho o perquè són uns dropos xucla-sang i pidolaires. Al capdavall Scrooge és un personatge universal. Pensen igual que ell molts dirigents polítics espanyols actuals que creuen que l’Estat no ha de repartir res ni compensar cap desigualtat. Que pensen que el Govern només ha de parar el ring on els pesos pesants esclafin a plaer els pesos mosca. Lo rei d’España –una inútil, arnada i caduca relíquia medieval– pensa igual: els ciutadans pobres són súbdits, i no tenen dret a la justícia, en tot cas, només poden aspirar a la caritat, per això, en un acte de suprema “generositat”, adequadament esbombat per la premsa llagotera, ha aconseguit que els nobles del país compressin milers de litres de llet i oli d’oliva per als pobres. Deu ser que els volen batejar.