Organització criminal

T

al dia com avui, durant el franquisme, els treballadors rebien una paga extra. La gratificació fou instaurada l’any 1947: “Los trabajadores recibirán, el día laborable inmediatamente anterior al 18 de julio, fiesta de la Exaltación del Trabajo, una gratificación equivalente a la retribución de una semana.” La inflació d’aleshores era del 550% i el salari mitjà era la meitat del que era habitual abans de la guerra. És evident que la “pagueta” rentava la cara amb un drap brut als obrers: amb una suma escarransida els ajudava a surar en la misèria i alhora els volia fer creure que ho havien d’agrair al Glorioso Alzamiento Nacional. La continuació del règim del dictador sota la monarquia borbònica, anomenada “Transición”, va implicar, entre altres, la continuïtat d’aquesta paga, però avançada al mes de juny, en commemoració del sant del successor del tirà.

Una organització mafiosa com cal té un “Capofamiglia”, terme que no necessita traducció. En alguns indrets l’anomenen “Padrino” o “Don”, noms donats a conèixer a través de l’extraordinària novel·la de Mario Puzo i a les no menys esclatants resultes cinematogràfiques. També té un “Sotto Capo”, un “Consiglieri” i diversos “Uomini d’Onore”, que són els soldats que imposen físicament el poder: exigeixen els pagaments i executen tots aquells que s’oposen. És fàcil establir una analogia entre una organització mafiosa i l’estructura d’un estat. Al capdavall només és una qüestió de mida i de noms. Anomenem pirata qui, per compte propi, amb el seu vaixell aborda criminalment a alta mar, i anomenem almirall qui ho fa amb una flota i en nom d’un regne amb bandera oficial. Diem que un mafiós assassina qui s’oposa al seu poder i alhora diem que l’estat té el monopoli de la violència legítima que s’exerceix a través de la policia, l’exèrcit, els tribunals, les presons i els cadafals d’execució, on n’hi ha.

No cal que digui qui era el “Padrino” de la dictadura, ni tampoc el de la primera etapa de la monarquia borbònica. Ara, per desviar l’atenció, acusen Pujol i família de voler-los imitar en l’art sense parió d’acumular patrimoni amb activitats criminals irregulars. Però ca!, comparat amb ells, aquest, tot i el seu esforç per arribar a “Don”, no arriba ni a “Uomini d’Onore”.