L’ètica a prendre pel sac

T

ot el que tinc dret a fer és just? La legalitat, és clar, ens permet de fer moltes coses que són dubtosament morals o correctes. No cal anar gaire lluny: mentir no és pas un delicte, llevat que ho facis davant d’un tribunal i en qualitat de testimoni (excepció: judici a l’independentisme). Si mentir no és delicte i tot el que no està prohibit està permès, aleshores, mentir és perfectament legal. Ara, per a la majoria de persones, mentir no és precisament una conducta moralment acceptable, per bé que tots, un moment o altre, mentim. Segon exemple: l’esclavitud va ser legal a l’Estat Espanyol fins a la pèrdua de les illes Filipines, el 1898. Les espanyoles no van poder votar fins a la Segona República. Els negres americans no podien entrar als bars, restaurants, hotels, escoles i universitats dels blancs fins a la desaparició formal de les lleis segregacionistes americanes... No cal seguir. Al cor de la pregunta amb què començo l’article hi batega una qüestió seriosa: la diferència entre legalitat i moralitat. L’assignatura d’Ètica, una breu pràctica de la qual acabo de mostrar, pertany a l’àmbit de la Filosofia; va desaparèixer del currículum obligatori a l’ESO amb l’anomenada llei Wert (recorden, el de “Vamos a españolizar los niños catalanes”). La LOMCE, aprovada el 28/11/2013, establia una matèria de “Valors ètics” que havien de cursar només els alumnes que no fessin religió. Era, per dir-ho clar, una “alternativa” a la religió confessional. Fa dos anys el Congrés havia arribat a l’acord de reintroduir-la al currículum, esmenant el tort fa set anys. Ahir, però, els Diputats van tombar una esmena que havia de permetre la recuperació de la matèria filosòfica. El PSOE no ha mantingut el seu compromís. Vet ací una forma prou coneguda de mentida política: l’incompliment de les promeses i pactes. Ara, tot legal, això sí. És paradoxal aquest rebuig a impartir una assignatura de Filosofia tan important als estudis obligatoris, els únics que molts joves tindran. Arreu s’introdueixen comitès d’ètica i codis deontològics per als professionals. Com podem privar els nostres joves d’una mínima instrucció en la reflexió i en la conducta moral? Tal vegada és perquè els legisladors són els primers que no la tenen ni la practiquen?