Gràcies a déu, ja és divendres!

Hi ha gent que, divendres, en plegar de la feina, diu: “Demà passat és dilluns”. L’anticipació laboral els mata el cap de setmana. És clar que els dilluns són tristos, són els dies –comptant que es tingui feina– que hom torna al treball. Sobre aquesta evidència trivial s’ha muntat el sarau del “Blue Monday”, el tercer dilluns de gener. La broma començà quan una empresa de viatges en hores baixes encarregà a un professor de psicologia que calculés el dia més trist de l’any, cosa que feu amb quatre variables i una equació ben lluïda. Que si per Nadal llencem la casa per la finestra i després ens trobem sense calés, que si ens fem propòsits de cap d’any que en quatre dies es revelen espuris, i ja tenim el dia –a sobre, un dilluns!– en què el món ens cau al damunt. Però només era l’estratègia publicitària d’un anunci que recomanava, per compensar la tristor del dia, autoregalar-se un viatge de plaer. Era infantil i feia venir una mica de vergonya aliena, però de seguida altres empreses s’hi afegiren per anunciar descomptes per aquell dia. Res de nou sota el sol. El “Dia del pare” va ser promogut per Galerías Preciados i, seguint la veta, el “Dia de la mare”, pel Corte Inglés amb la mateixa finalitat: generar un impuls de compra en els innocents consumidors. Què no faran perquè gastem! “Val més llençar que no pas sargir”, i “Feliç seràs quan compraràs” són les màximes del consumisme. Quina paradoxa, però, avui que la pandèmia obliga a tancar les botigues!

Dit això, resulta curiós que l’Església, el regne de la qual “no és d’aquest món”, s’hagi avingut a rentar la cara al sistema econòmic. El Papa es va reunir aquest desembre amb el Consell per al capitalisme inclusiu, i li ha donat suport per “la urgència d’unir els imperatius morals i del mercat per a transformar el capitalisme en una força poderosa per al bé de la humanitat”. Bonic, si no fos perquè “capitalisme inclusiu” o “capitalisme ètic” són oxímorons de la categoria d’intel·ligència militar, sinceritat política, avantguarda tradicional, o pau armada. El millor és que al document fet públic es parla literalment d’“evangelització en la sostenibilitat capitalista”... I el signen empreses com Mastercard o el Bank of America! Penso que ens ensarronen un altre cop.