El pendent relliscós

Després que el partit nazi va guanyar les eleccions de 1933, el Reichtag va declarar que els jueus no podien treballar per a l’administració alemanya perquè eren “políticament poc fiables”, alhora va limitar el nombre d’estudiants jueus d’escoles i universitats; el 1935, les Lleis de Nuremberg exclogueren els jueus de la ciutadania del Reich i els prohibí de casar-se o tenir relacions sexuals amb persones de “sang alemanya”. Tot seguit els van privar del dret a votar o presentar-se a oposicions.

A partir de 1937, la persecució legislativa s’intensificà: hom es va proposar empobrir els jueus obligant-los a registrar les seves propietats, que més endavant serien confiscades, les empreses foren obligades a acomiadar els seus directors i treballadors jueus, alhora que les empreses jueves eren absorbides per alemanys no jueus, comprades a preu de saldo segons els barems fixats pel govern. Els metges i els advocats jueus van perdre les seves llicències professionals.

El 1938 els jueus van ser exclosos de l’ensenyament i se’ls va prohibir anar al cinema, teatre i centres esportius; alhora es van crear “zones àries” on tampoc no podien entrar. Tot seguit els homes i dones jueus que tenien noms “no jueus” perquè s’havien convertit al cristianisme o havien decidit assimilar-se, van ser obligats a agregar-los Israel o Sara.

A finals d’any tots els jueus van ser obligats a dur targes d’identitat que indicaven, amb una “.

J”

, la seva ascendència. No cal seguir, ja sabem tots en què va acabar tot plegat.

Els pendents relliscosos, com el precedent, mostren com les “solucions finals” mai no es donen de cop, sinó que es van construint pas a pas i que prenen la forma de vessant on el mòbil pateix un moviment uniformement accelerat. A España aquest mòbil, que va arrencar el 1936, amb parada tècnica el 1978, va reprendre el moviment el 2010.

La darrera marca de velocitat es troba en l’arxivament de la denúncia del cartell electoral xenòfob de Vox (“Un MENA 4.700 euros, tu abuela 426 euros de pensión al mes”). Segons la jutgessa madrilenya, no constitueix un delicte d’odi i no deshumanitza els infants immigrants.

Que sigui fals, segons diu, no importa perquè “és la seva manera de parlar». Qui vulgui entendre, que entengui.