No rigui, sisplau

Volgut lector, permetria vostè que l’hospital li assignés un pediatre –perfectament competent en la seva especialitat– per tal que aquest li fes una operació a les vàlvules del cor per curar-li l’arrítmia? I què li semblaria que l’implant dental que necessita li posés un podòleg expert? Sàpiga, doncs, que el nostre Departament d’Educació es disposa a fer una cosa semblant amb el sistema educatiu a l’Educació Secundària Obligatòria. El nom que li posen a l’invent no és “sapastrada” com vostè intueix, sinó “àmbits” i “treball per competències”. El propòsit oficial és que els alumnes tinguin menys assignatures durant els dos primers cursos de l’ESO i que facin un aprenentatge més competencial, significatiu i integrador.

Oi que queda bonic, el redactat? A la pràctica, que ja s’està duent a terme en altres llocs, com al País Valencià, passa que les classes de matemàtiques són impartides, posem per cas, pel professorat de biologia. És clar, tot explicant biologia, i amb l’afany integrador que es promou, el professorat pot fer sumar, restar o multiplicar des de conills a cèl·lules, passant per protozous, algues i fongs. Però tothom s’adona que les matemàtiques que es poden ensenyar i aplicar des d’especialitats acadèmiques alienes són purament instrumentals, per bé que contextualitzades.

És evident, per tant, que els continguts matemàtics se’n ressentiran, en quantitat i en qualitat, atès que qui els haurà d’impartir no en serà especialista. Val a dir que les matemàtiques són un llenguatge que requereix un espai propi on estudiar els conceptes, procediments i estructures que els són propis, i que només poden ser impartides amb dignitat i solvència pels que s’han preparat específicament.El mateix, és clar, val a dir de qualsevol altra especialitat. En canvi, el decret que ens cau al damunt menysprea les consideracions precedents com irrellevants alhora que proclama, tàcitament i irresponsable, que no cal saber d’una matèria per ensenyar-la.

Afirmació que només se sosté des de la més profunda ignorància del que significa el coneixement i la docència. S’entén tot quan hom s’assabenta que el nou model de qualificació acadèmica substituirà el tradicional “suspens” per un nou concepte: “En procés d’assoliment.” Apa, rigui si pot.