Aprendre a pensar

Fa uns dies una periodista molt popular va anunciar que el seu metge li havia dit: “Hi ha evidència que ja no pateix el càncer que l’ha afectat fins avui.” Em va semblar una excel·lent notícia i em vaig alegrar molt per ella i els seus. A l’entrevista, però, després aclaria, sense adonar-se’n, el que realment li havia comunicat el metge, que era que “no hi ha evidència de malaltia” i també que “no havien trobat cap cèl·lula cancerígena al seu cos”. Espero que el lector vegi la diferència substancial entre la primera afirmació i les següents.

No és el mateix dir que “no hi ha evidència de malaltia” que dir “hi ha evidència que no hi ha malaltia”. Si encara no es veu clar, potser serà útil aquest altre exemple. Si dic que “la majoria d’assassins són animals salvatges” no estic dient que “la majoria d’animals salvatges són assassins”.

Els arguments precedents són anomenats “arguments d’anada i tornada” i constitueixen un dels més freqüents errors de lògica que cometem els humans. Els filòsofs l’anomenen “el problema de la inducció” perquè, efectivament, n’és una derivada. Si quan plou veiem després molls els carrers, inferim correctament que és a causa de la pluja.

Per això mateix, quan veiem els carrers molls, inferim que ha plogut. I no sempre és així, perquè pot haver passat el camió de la neteja amb la manguera, posem per cas. La qüestió és que el costum de veure primer una cosa i després una altra ens fa pensar que una cosa és sempre causa o conseqüència de l’altra, encara que no sigui així.

La variant més coneguda d’aquest raonament incorrecte, però, és la que passa més desapercebuda perquè els nostres prejudicis venen a alimentar l’error. Imaginem que tots els terroristes que hem descobert són musulmans. Podem inferir que tots els musulmans són terroristes? Evidentment no.

Ni que tinguem un milió de casos, perquè aleshores hi hauria encara nou-cents noranta-nou milions de musulmans que no ho serien. I és evident que l’1% per cent no són tots. I tanmateix, ja sabem com raona el nostre cap xenòfob.

I per acabar, deixin-me dir que la disciplina que estudia el raonament es diu lògica i és part de la filosofia, aquesta matèria que les llumeneres del Departament d’Ensenyament volen eliminar de l’educació secundària.