D'Alcarràs a Poboleda

Volgut lector, si li pregunto quantes denominacions d’origen hi ha a Catalunya, quantes en podria dir sense consultar? Si és de Lleida, tot seguit dirà: Costers del Segre, i, en funció de la seva cultura enològica, mencionarà Priorat, Montsant, Terra Alta, Empordà, Alella, Cava, Conca de Barberà, Empordà, Pla de Bages, Tarragona o la denominació genèrica Catalunya. Jo, abans d’informar-me, no n’hauria pas anomenat més de tres. Fa dies vaig visitar la finca Mas Sinen, a Poboleda (Priorat).

Salvador Burgos Porta, copropietari del celler, tot passejant pels bancals plens de ceps de Cabernet, de Garnatxa, de Xardonay, de Ximenis…, ens va fer una explicació prolixa i entusiasta de la feina de viticultor. Va començar pel sòl de Llicorella llimosa, un tipus de pissarra de tons ocres i blavosos. Aquest terra de roca metamòrfica de gra fi, d’un laminat trencadís, combinat amb el microclima de la zona, alimenta un raïm dens i un vi excel·lent.

He de confessar que feia temps que no sentia parlar amb semblant intensitat i afecció del que significa viure de la terra. Al capdavall, ben comprensible, fa quaranta anys, quan els joves del Priorat abandonaven la tradició familiar a la recerca d’un futur millor, en Salvador va decidir quedar-se a casa i seguir amb la tradició vinícola. Acompanyat d’altres, van fundar cooperatives agràries i, a poc a poc van ressuscitar econòmicament i turística una comarca que ara resplendeix.Si Alcarràs representa la decadència d’un sistema de vida, Poboleda simbolitza la seva resurrecció.

Totes les comparacions són odioses, i aquesta no serà pas l’excepció. La pel·lícula Alcarràs ha posat davant dels ulls de tothom el drama que viuen els pagesos del Segrià, ofegats econòmicament pels preus a què es veuen obligats a vendre la fruita. Obligats, en fi, a abandonar les seves terres, els indrets on han viscut durant generacions, per trobar altres feines i altres llars.Com acabo d’explicar, el mateix drama visqué el Priorat fa quaranta anys, quan la comarca es dessagnava.

Però hi va haver qui es va quedar. No diré allò de “qui resisteix, guanya” perquè les condicions no són les mateixes: la fruita és perible mentre el vi guanya amb el temps, però sí que hem de trobar la manera de fer del Segrià un Priorat.