Apologia del jutge de pau

És possible una societat sense estat, sense poder coercitiu visible, sense policia, ni jutges, ni polítics professionals? Pot existir, en fi, una societat sense governants ni governats, sense amos ni criats? Thomas Hobbes, un dels fundadors de la ciència política, creia que no. Estava convençut que l’ésser humà, instintivament agressiu i egoista, no pot viure en societat sense un poder amenaçador que el controli. Segurament Hobbes no coneixia els Nuer, una societat etiòpico-sudanesa que viu al marge del poder polític.

No tenen òrgans de govern ni institucions legals. La riquesa no crea diferències entre ells, són igualitaris i orgullosos de mena, una simple sospita d’estar rebent una ordre els enfurisma d’allò més. Conflictes? És clar que en tenen, robatoris de bestiar principalment, assassinats.

I què fan per tal d’evitar el que arreu seria una espiral de revenges? Tenen Jutges de pau. Bé, aquest no és el nom que els donen. Els anomenen “Caps de pell de lleopard”, uns individus sense cap mena de poder executiu que, tanmateix, tenen una autoritat basada exclusivament en el respecte.

La seva funció és fer de mediadors de les disputes que es produeixen. Un assassinat, per exemple, es pot resoldre amb el pagament de 45 caps de bestiar, sempre que la família ofesa ho accepti. I en això l’arbitri del mediador juga un paper fonamental: gairebé sempre les parts arriben a un acord.

Nosaltres també tenim els nostres “Caps de pell de lleopard”, els anomenem “Jutges de pau” i als pobles els coneixem bé. Fan diverses funcions judicials –pràcticament sense cobrar– on no hi ha Jutjats d’Instrucció. A Catalunya n’hi ha 893, i el 95% dels municipis en tenen.

A Espanya n’hi ha molts menys. El govern de l’estat, reconeixent la seva funció però alhora descobrint la sopa d’all, té en cartera un Projecte de Llei Orgànica d’Eficiència Administrativa del Servei Públic (amb el nom s’han lluït) i els vol substituir per funcionaris judicials. Els nostres “metges de capçalera de la justícia” desapareixeran per una nova intromissió centralista de l’estat que envaeix les competències de l’Estatut d’Autonomia (voleu dir que existeix, encara?).

Comptat i debatut, cada dia em torno més anarquista i envejo una mica més els Nuer del Sudan.