Coses que m'emprenyen

M’emprenya la nefasta gestió de la prevenció d’incendis al meu país. Allò que els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern sembla que no ho ha entès cap dels nostres responsables: mai no hi ha quartos per netejar els boscos, per augmentar les dotacions de bombers o per educar la gent. M’emprenya que ningú no foti mai cas dels pagesos i ara tothom esperi que vagin de voluntaris amb els tractors a apagar focs, cosa que fan, és clar, perquè són els únics que realment s’estimen la terra de la qual vivim.

M’emprenya que els estudiants estiguin acabant el curs a més de trenta graus a l’interior de les classes, i que els centres no rebin cap més indicació ni mesura del Departament que el prescindible consell d’obrir portes i finestres i fer estar tothom a l’ombra durant les hores del pati.M’emprenya que el nou currículum de llatí per a batxillerat estableixi que cal fer “lectura, traducció i interpretació de textos llatins de dificultat baixa que formin l’alumnat en valors com ara el pacifisme, la solidaritat, el respecte a les minories, etc., tot evitant aquells que fomenten el bel·licisme, l’enfrontament entre cultures i totes aquelles actituds contràries als conceptes anteriorment exposats”, perquè demostra l’enciclopèdica ignorància i malaptesa dels responsables de la perpetració d’aquestes indicacions, filles de la dictadura del “políticament correcte”. Creuen que es pot reescriure els clàssics llatins o fer-los dir el que volen llegir. O potser volen que, en lloc de traduir La guerra de les Gàl·lies (els que en són capaços, després roben a les botigues), agafem textos de Greenpeace, els traduïm al llatí i després els fem retraduir als alumnes? Per cert, a Selectivitat d’enguany, encara no afectada per l’atzagaiada, ha sortit un fragment de De Bello Gallico.M’emprenya que moltes metgesses surtin de visitar els seus pacients a l’habitació de l’hospital i alguns familiars els preguntin: “Quan vindrà el metge?”, perquè és una cosa que, a més d’emprenyar, entristeix i esgota a parts iguals i fa palès un patriarcalisme masclista que avança retrocedint.M’emprenya, finalment, que algú de TV3 pensi que cal tapar pudorosament l’escot de la portaveu del Govern en una entrevista televisada, reduint-la, així, a la condició de cos.