El dia de la ira

Un dia d’ira serà el dia que el món serà reduït a cendra, tal com anunciaren David i la Sibil·la...” Aquesta és la lletra de la missa de difunts en cant gregorià, el Dies Irae, que és també cantada al Rèquiem de Mozart, per bé que amb una altra música i amb acompanyament instrumental. Algun il·luminat, o algun foteta, i en qualsevol cas un ignorant del Departament d’Educació ha escollit aquesta música i lletra com a fons musical de l’anunci amb el qual el conseller Josep Gonzàlez-Cambray vol presumir d’haver imposat l’avançament del curs. Els anuncis, que es troben encara al web del Departament, banalitzen la tornada a l’escola.

En el cas de Secundària, per exemple, es veu un parell d’adolescents mirant-se tendrament mentre se sent una veu que diu: “Quina emoció quan tornes a veure la persona que t’agrada després de tot l’estiu, i que bé poder-ho fer abans. Avançar el primer dia de classe és molt bo per molts motius: millora de l’aprenentatge, equitat social, conciliació familiar i transformació feminista. Però només per aquest (es refereix a veure aquell/a que t’agrada), ja val la pena.

Fem-ho bé, fem-ho tot. Generalitat de Catalunya.” L’anunci és patètic, presenta l’institut com una guarderia d’adolescents el principal objecte de la qual és la feliç trobada (felix coniunctio, hauríem de dir en llatí, per seguir amb la llengua del Dies Irae) entre els dos joves estudiants. Queda clar, doncs, per què val la pena anar a l’escola, segons el Departament.

Ara, quant als altres motius, que el mateix anunci presenta com a secundaris al principal, només sembla clar el segon: la conciliació familiar. Segur que molts pares agraeixen que l’escola faci més dies de garatge de la canalla. Però l’aprenentatge no millora per començar tres o cinc dies abans al setembre, si més no, no pas tant com va empitjorar tenir canalla a classe a 34 graus durant el juny, sense ventiladors ni aire condicionat.

El motiu més sorprenent és que l’avançament del calendari millora la “transformació feminista”. Potser em caldrà tornar a l’escola per entendre-ho bé. Temo, però, que qui necessita més que jo saber llatí i també música és el mateix conseller i el seu equip.

Això de “Fem-ho bé, fem-ho tot. Generalitat de Catalunya” els va molt gran.