Lectors purs i impurs

Les novel·les d’abans eren millors que les actuals? Hi ha qui diu que sí: ho tenien tot, la intriga que atrapava i l’interès i la profunditat que havien de permetre’ls superar l’examen del temps. Per això d’aquestes novel·les –que anomenem, amb justícia, clàssiques– no es pot dir que eren els patufets del seu temps, com ara en tenim altres. En canvi, avui sembla que, potser per influència d’altres mitjans de comunicació, s’hagi produït una fissura en el gènere novel·lístic.

D’una banda tenim els llibres de pur entreteniment, aquells que apunten només a satisfer el lector pur, a aquell que llegeix només per a passar l’estona, i de l’altra tenim els llibres que satisfan el lector impur, aquell que llegeix per altres raons –no necessàriament incompatibles amb l’entreteniment–, raons com ara aprendre, gaudir buscant i trobant referències culturals, literàries o filosòfiques o treure’n algun profit personal. Aquesta fissura ha fet néixer tota una assagística per a comentar-la. En efecte, són molts els escriptors que, parapetats darrere del mot cultura sostenen que els “èxits de vendes” actuals no són més que tombes daurades per a talents mediocres, tant com les obres que perpetren.

Altres, en canvi, afirmen que les novel·les que tenen èxit actualment són tan bones com les que, reverencialment, lloem com a clàssiques. Sembla que no sortim del tòpic “temps passat, sempre envejat”, com si només els antics fossin grans i nosaltres estiguéssim asseguts a les espatlles dels gegants (literaris, morals) que ens han precedit.La meva opinió de lector impur, que no val pas més que la de qualsevol altre lector empedreït, és que sempre hi ha hagut de tot, amb la diferència que el menor nombre de veus que provenen del passat –hi havia molts més analfabets i escriure no era a l’abast de tothom– i el fet que el que s’escriví ha estat filtrat pel temps, ens fa creure que els antics són tots bons. Ara, en canvi, sense ajuda costa trobar genis entre la infinita pluralitat de veus.

A mi, particularment, em costa posar-me amb autors desconeguts, temo perdre el temps. I tanmateix, és el preu a pagar per trobar, a voltes, joies amagades. En qualsevol cas, aprofitin les vacances, si en tenen, per assajar lectures, segur que paga la pena.