Vols fantasma

Cada vegada els pobles estan més incomunicats. A poc a poc les línies d’autobusos van reduint la seva freqüència: de dos viatges diaris a un de sol, després tres dies a la setmana, en acabat només un i finalment cap. I els pagesos que no tenen cotxe han de llogar un taxi de la veïna localitat gran si volen sortir del poble, anar a mercat, al metge o agafar el tren.

Sempre hi ha raons per això, que si els autobusos tenen pocs passatgers i la companyia no fa negoci, que si els transports gasten molt gasoil, que si això és molta contaminació per tan poc rendiment, que si.. Alhora, la conselleria del ram prohibeix als pagesos que cremin restes vegetals a fi d’evitar contaminació atmosfèrica amb CO2, i els convida a destruir-les amb mitjans mecànics, com ara trituradores de fusta mecanitzades que impliquen consumir combustible fòssil amb el tractor. Dit això, espero que els lectors hagin llegit un post il·lustrat que corre per les xarxes socials que diu el següent: “Sóc ramader.

I això és un Airbus A380. Aquest avió carrega 330.000 l de fuel, prou com per mantenir-lo a l’aire un dia. És el mateix que necessita la meva explotació de 65 ha per funcionar 50 anys produint 75 milions de kg de fruita i 1.380.000 porcs, però qui contamina soc jo.” M’he pres la molèstia d’investigar el consum d’aquests avions i les xifres que es mencionen són correctes.

En funció de la seva mida, els avions comercials consumeixen entre 22 i 39 litres de combustible per hora i passatger. Menciono aquestes dades perquè ens acabem d’assabentar, no pels mitjans del país, és clar, sinó pel diari anglès The Guardian, que des de 2019 més de 5.000 vols sense passatgers han sortit o arribat a Anglaterra. Són els anomenats ghost flights o vols fantasma, que les companyies mantenen per conservar les rutes.

No volen abandonar els itineraris perquè les seves reserves d’espais als aeroports (càrrega, repostatge, etc.) podrien ser ocupades per altres companyies. No sé pas, què volen que els digui, em sembla que aquesta és una bonica manera de malgastar energia i diners, d’enganyar tothom i alhora riure’s dels esforços de la gent conscienciada i responsable per reduir les seves pròpies emissions. Com deia un del meu poble: “Quan serem morts, ja ens enterraran.”