Llavor prohibida

Una jutgessa de Vitòria ha impedit que uns pares posessin el nom de “Hazia” a la seva filla. Ha invocat l’article 54 del Codi Civil espanyol –de 8 de juny del 1957, encara vigent malgrat algunes modificacions introduïdes– per imposar un nom llatí de fonètica similar i idèntic significat: “Zia”. Hazia, en eusquera significa “llavor” però també “semen”, mentre que l’equivalent llatí vol dir “gra” (i així també: “llavor” o “semença”), “llum” i “esplendor”.

La jutgessa, fent ús de les seves atribucions, ha fet inscriure “Zia” en lloc de “Hazia” perquè el significat d’ús comú del substantiu eusquera és “semen”, i li ha semblat que entrava en un dels supòsits de la llei: “Quedan prohibidos los nombres que objetivamente perjudiquen a la persona, los que hagan confusa la identificación y los que induzcan a error en cuanto al sexo.” Amb la mateixa justificació, registradors i jutges han impedit que hom posés noms com Hitler, Caïm, Stalin o Judes, però també s’han prohibit, a Catalunya, noms tan nostrats com Jordi, Joan o Pere; al meu, posem per cas, li afegien un accent, que en català no du. Per cert, saben vostès que el primer “Jordi” inscrit com a tal fou Jordi Cruijff (més conegut, el cognom, per l’anglicitzat Cruyff), fill del cèlebre i enyorat jugador del Barça? Saben que el futbolista va haver d’imposar-se al funcionari recalcitrant? Aquest li deia que “Jordi” no podia ser, que havia d’inscriure com a “Jorge” el nen. En Johan, amb el seu castellà de fort accent holandès, li va dir, mostrant els papers que duia: “¿Qué pone aquí? Jordi. Pues tú, copia.” Així fou com un nen nascut a Holanda va ser inscrit al Registre Civil de Barcelona amb el nom de Jordi. Era l’any 1974 i Franco encara era viu.

Un codi civil del 1957, més que una antigalla, és una presència viva del feixisme. Un document ideològic per a la imposició d’un pensament a través dels noms de les persones. No és poca cosa, el nom. Quan els pares en triem un per als fills volem que tingui sentit i valor, si més no per als qui el posem, atès que qui el rep no pot dir la seva. No es tracta una mera marca identificativa, si així fos, tant se valdria posar “1” al primer fill, “2” al segon. Per això cal dir a la jutgessa que impartir justícia comença per tenir respecte.