Espècie en perill

Als països anglosaxons, també a França i Alemanya, cada curs costa més trobar professors per cobrir les vacants. A Catalunya això passa especialment amb el professorat de matemàtiques; la docència d’aquesta ciència exacta ha de ser coberta amb graduats d’altres especialitats com Enginyeria, Física o Economia. Ara que, amb la darrera atzagaiada del departament d’Educació, ja saben, allò que han anomenat “àmbits docents”, aviat passarem de tenir biòlegs fent matemàtiques a tenir filòsofs o historiadors ensenyant –és un dir– a fer derivades i integrals.

Quant a això darrer, a ningú no se li escapa que amb el concepte d’“àmbit”, de vagues ressonàncies pedagògiques, s’oculta el que és una solució d’urgència a la manca de professorat especialista, es dissimula el menyspreu per les especialitats didàctiques i es disfressa la rebaixa dels continguts docents, tot plegat amb el propòsit de perpetrar millor una gran estafa: donar títols que no corresponen als continguts impartits i molt menys als coneixements adquirits. Això sol explicaria la disminució d’individus amb “vocació docent”. En efecte, a un professional de l’educació, una persona que pensi que “mestre” és el títol millor que hom pot tenir, que estigui convençut que no hi ha tasca més noble i més útil que ensenyar, no pot restar indiferent a una política educativa que enganya els estudiants i les famílies i que per garreperia, desídia o per ignorància, no garanteix sempre els millors professionals i condicions docents.

No pot ignorar tampoc que a l’Educació Secundària Obligatòria els diners només s’inverteixen en pantalletes a les classes i no en professorat i disminució de ràtios a les classes.Hi ha encara un altre factor que dona compte de la indignació i cansament de mestres i professors. És el fet que estan tips de sentir-se dir, per part de la societat i també per part dels seus alumnes més recalcitrants: “A tu et paguem perquè ens aguantis.” Aquests no volen estudiar i els seus pares no els volen a casa. La suma és explosiva.

Els pares no fan la part de coeducació que els toca i el departament d’Educació no fa la seva. Uns i altres han decidit no invertir en educació. Quan ja no tinguem professors coneixerem el preu d’invertir només en incivisme i ignorància.