Pares helicòpter

En arribar el tercer trimestre, just abans de lliurar les notes de final de curs, els pares helicòpter sobrevolen les escoles i centres de secundària i batxillerat. Em diuen que, darrerament, la plaga s’ha estès fins a les universitats. Es tracta d’una espècie invasora que, malauradament, ha vingut per quedar-se, atès que ningú no sap com desfer-se’n. Si els volen veure en processó, només cal que s’atansin a les portes de les institucions educatives, els veuran arribar amb cara de preocupació, amb el posat tens de la justa indignació. La passa curta però ràpida, nerviosa, el gest adust i el llavi tort. Si l’observador no és lluny, podrà sentir-los remugar frases assajades per l’ocasió: “El meu fill/a no mereix suspendre, no me li faci això”, aquest és el to educat, però n’hi ha d’altres: “El meu fill/a s’ha esforçat molt i vostè no té dret a suspendre’l amb un 3 de mitjana” o “Qui s’ha cregut, vostè qui és, suspenent el meu fill amb un 4?”.

Si l’espectador afina l’oïda, també podrà sentir renecs del tipus: “Què s’ha pensat, aquest mestretites?” o “Si no m’aprova el nen, li fotré una cara nova, gondéu!”. Els lectors ja saben que no exagero, fa pocs dies un mestre que havia estat alumne meu a la facultat de Pedagogia va ser agredit en un col·legi de Lleida pel pare d’un dels seus alumnes de primària. I quant al tema de les notes, res no dic que no se sàpiga. Sempre s’ha dit que la consideració dels fills enfosqueix les ments més lúcides. Sí, l’amor encega, però a més ara els fills són com el cotxe que hom condueix, un element fonamental de la imatge social d’un mateix. Si el fill és ruc o dropo, el pare se’n sent responsable (ep, i potser ho és fins un cert punt, talis pater...) i per això no pot permetre que les notes ho duguin escrit. Així doncs, cal exigir al professor que restitueixi la justícia, és a dir, l’honor ferit del pare guardaespatlles. El pitjor, però, és quan el pare també és docent. Això fa tanta pena que no mereix comentari. I dit això, els estranya que els col·legis de l’Opus –ep, i els que no ho són també, en dono testimoni– engreixin les notes? Però és que a més, a qui li importen ja els coneixements –començant pel Departament d’Educació–, el que compta és el títol i per això cal aprovar tothom.