La Bíblia a la picota

Crec que va ser el cardenal Richelieu qui va dir, en una ocasió: “Doneu-me dues línies escrites del puny i lletra de l’home més honrat i hi trobaré motiu suficient per a fer-lo empresonar.” Molta gent el coneix per la novel·la Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas, on se’l descriu com un ministre astut, cobdiciós, assedegat de poder, més rei que el mateix rei i ple de malvolença. La història no desmenteix aquesta fama: fou un perfecte deixeble de Maquiavel, i posà en pràctica arreu allò que “el fi justifica els mitjans”. Prova d’això darrer fou la seva contribució al naixement de la monarquia absoluta centralitzada i la creació d’un complex sistema d’espionatge i persecució política dels “enemics de França” que alhora i primer, eren seus.

La frase i la referència a Richelieu ve a compte d’un fet que ha estat notícia fa poc: la retirada de la Bíblia de les biblioteques de les escoles d’un districte a l’estat nordamericà de Utah. Suposo assabentat el lector del fet que aquest estat és de majoria religiosa mormona i que fa poc va aprovar la llei Utah Ann. 76-10-1227, que permet denunciar els materials escolars que no tinguin valors seriosos per als nens. Un ciutadà, molest pels molts llibres que l’onada conservadora (jo en diria integrista-puritana-totalitària) feia retirar de les biblioteques i els plans d’estudi perquè mostraven “valors no aptes per a nens” com ara informació sobre sexe, LGTBI o conflictes racials, va pensar-se fer caure els denunciants: els membres de Utah Parents United, en el seu propi parany. És així com va assenyalar la Bíblia, que segons aquest nou codi censor, va assegurar, “és un llibre inadequat perquè conté incest, violència, bestialisme, prostitució, mutilació genital, violacions i fins i tot infanticidi”. La denúncia anava acompanyada de 73 referències bíbliques que donen prova de la seva afirmació. N’adjunto només alguna: Gènesi 19:35-36; Nombres 25:1; Deuteronomi 27: 20-21; Jutges 16: 1. Els tribunals li han fet cas i la Bíblia ha estat retirada del districte escolar. És el que els americans anomenen backfire, literalment “sortir el tret per la culata”, però a mi m’agrada més el nostrat “fotre’s un tret al peu”. Tot plegat té un ensenyament: Richelieu, al cel sia, tenia raó.