Escola, per a què?

Quin és el vertader objectiu de l’escola? Fer que les noves generacions aprenguin allò que la societat, gràcies a l’experiència, ha decidit que era útil aprendre. El nom genèric de tot plegat és socialització. La primària la fan els pares o tutors, quan ens ensenyen la llengua i les primeres normes.

L’escola és la continuadora i alhora col·laboradora d’aquest aprenentatge. Tothom sap que si els pares no imposen normes als seus fills, aquests, espontàniament, no n’adopten cap. El mateix passa a l’escola: si no hi ha autoritat i disciplina, si hom no exigeix esforç, els joves estudiants no aprenen ni treballen.

És ben sabut que la canalla vol jugar i, per fer-los seure a taula, cal obligar-los d’una manera o altra. La pedagogia actual és ingènua, vol actualitzar el mite del bon salvatge, inventat per Rousseau, un mite segons el qual no cal fer res, perquè els nens tenen interès i curiositat naturals. Quan la pedagogia (millor, el pegagogisme dogmàtic) diu que no vol imposar continguts (paraula maleïda) ni cap norma, quan vol que els estudiants decideixin el que volen fer, quan vol que facin un ple ús de la seva llibertat perquè escullin el que volen aprendre, cau en l’antiescola.

La veritat és justament la contrària: l’escola, si ha de fer la funció d’ensenyar grups d’estudiants, cal que els faci entrar en dinàmiques molt estructurades i sistemàtiques i que els ensenyi, en primer lloc, a acceptar l’autoritat del mestre. En altre cas, és molt difícil que ho faci més endavant. Tots els professionals de l’ensenyament tenen present la gran quantitat d’estudiants de secundària mig assilvestrats, rebecs, impulsius, sense cap hàbit de treball, la conducta dels quals impedeix el normal desenvolupament de les classes i acapara l’atenció dels professors.

En aquest context, sostenir, com fan els gurus educatius, que el que cal és motivar els alumnes com a solució màgica que tot ho resol és somiar truites. Què significa motivar quan bona part d’aquells que han de ser motivats són preadolescents dispersos, indisciplinats, amatents només als seus mòbils i a les xarxes socials, sense hàbits de lectura ni treball, acostumats, des de casa, a mirar la tele o les pantalles digitals a fi de tenir-los contents i pacífics?