Minories en extinció

González ens qualifica de “minories en extinció” al xantatge de les quals –es refereix al do ut des d’amnistia per investidura– l’estat no hauria de cedir en cap cas. El Tribunal de Justícia Europeu, en canvi, ens anomena “grup objectivament identificable”, donant per fet que les euroordres que afectin individus que hi pertanyin poden ser rebutjades per sospites de deficiències que afecten la seva tutela judicial efectiva. És interessant estudiar el vocabulari que fan servir diversos actors per referir-se a les minories oprimides, espoliades i menyspreades, però finalment reconegudes. En el primer cas, l’expresident del Gobierno de España, que no es resigna al paper de gerro xinès i prefereix el de “pongo” –ja saben, el neologisme espanyol derivat de la pregunta “dónde lo pongo?”– palesa l’objectiu de l’Estat: anorrear les minories nacionals, culturals i polítiques.

Observin que no empra pas els termes “integració” o “assimilació”, tan hipòcrites com falsos, sinó el d’“extinció”. No es tracta pas de fer-nos espanyols per la via democràtica de la integració respectuosa, sinó de fer-nos desaparèixer, potser sota palades de calç viva. Em permetran que recordi la faula d’Isop sobre l’àliga i l’escarabat. Ja saben, una llebre era perseguida per una àliga.

La llebre demana ajuda a l’escarabat. Aquest demana a l’ocell que perdoni la seva amiga, però l’àliga, menyspreant la petitesa de l’escarabat, desdenya la petició i devora la llebre en la seva presència. A partir d’aleshores, l’escarabat observa els llocs on l’àliga pon els ous i, fent-los rodolar, els fa caure a terra. L’àliga, atemorida, demana ajuda a Zeus, qui li ofereix guardar els ous a la seva falda, però l’escarabat, persistent i enginyós, llença una bola de fem a la falda del déu.

Aleshores Zeus, en sacsejar-se la brutícia, llença també per terra els ous de l’àliga. La faula va ser comentada per Erasme de Rotterdam sota el títol Scarabeus aquilam quaerit (L’escarabat sotja l’àliga), on l’àliga representa els monarques poderosos i les dictadures repressores, mentre que l’escarabat representa el poble sofert. L’ensenyament és fàcil: mai no menyspreïs l’adversari, encara que sigui petit; els “grups objectivament identificables” també tenen urpes, i dignitat a defensar