L’educació que es rep a casa
Si em pregunten què fa que la canalla acabi sent addicta als mòbils i retardi el seu aprenentatge, respondré amb una experiència de fa pocs dies. Mentre dinava en un restaurant, a les taules contigües hi havia sengles famílies amb nens petits. En una, la parella amb dos nens i una nena; edats aproximades d’un any i mig, tres i set anys. El nen més petit seia en una cadireta penjada de la taula al costat de son pare i a l’altre costat de la taula la mare i les altres dues criatures. Els dos nens petits s’entretenien amb els mòbils dels pares. La nena gran observava el que feia el mitjà i ocasionalment intervenia. I el petit estava tot afeccionat passant pantalles amb el ditet. Al cap de poc la nena gran i el nen mitjà van començar a barallar-se i cridar perquè volien jugar a coses diferents al mateix mòbil davant de la indiferència dels pares. El petit seguia amb el ditet a la pantalla.A la taula de la vora dinava una segona família composta pels pares, la padrina, un nen d’un any i una nena d’uns quatre anys. Tot menjant, la padrina i la mare xerraven amb la nena i mentrestant el pare tenia cura del nen petit, també assegut en una cadireta, com el seu veí de la taula del costat. En aquest cas, però, com que el nen no menjava (després la mare li donaria el pit), el pare li va posar davant un llibre de pàgines gruixudes i plastificades que contenia imatges acolorides d’animals amb els noms corresponents. El pare va anar passant lentament les pàgines i en acabar va deixar que el nen ho fes sol, mentre ell l’observava i li anava dient els noms dels animals. Cap dels adults no tenia un mòbil a la vista, llevat d’un moment, a les postres, quan el pare en va treure un de la butxaca per consultar uns segons, però després el va tornar a amagar.Fascinat i alhora preocupat, vaig pensar en com de diferents eren els dos models educatius inicials. A una banda, una família que subcontracta la cria dels fills als aparells electrònics, fent deixadesa de la seva responsabilitat. A l’altra banda, una família que xerra amb les criatures, que alhora que les entreté les forma i els proporciona un model de conducta en relació amb els aparells electrònics i de saber estar en un espai públic. S’endevinen, oi, els resultats educatius d’un i altre model?
