Sense paraules

Si no posseeixes els condicionals com podràs pensar hipòtesis, jugar al procediment hipoteticodeductiu de la ciència? Si no coneixes el futur perfecte (quan hauré fet...), com podràs pensar la possibilitat d’una acció futura un cop acabada una altra en l’esdevenidor? Paro aquí, volgut lector. No vull fer-li una classe de llengua, però, sisplau, pari atenció als joves. Fixi’s en el vocabulari limitat en substantius (amb molts termes òmnibus, com rotllo), limitat en verbs (amb molar, flipar, al·lucinar, quedar i muntar-s’ho ho diuen tot), adjectius (tot és guai, fort, brutal o una caca) i mancat absolutament d’adverbis. Adoni’s també de la misteriosa absència de pronoms febles, de frases subordinades i de la simplificació progressiva dels temps verbals (subjuntiu, pretèrit perfet, l’anterior crec que ja no l’identifica ningú, així com el futur perfecte­). La conclusió és fàcil: les persones que no usen diferents temps verbals és perquè no poden; els pensaments que corresponen a aquests temps no els tenen i probablement en són incapaços. Amb menys paraules, menys verbs i menys conjugacions hi ha menys capacitat per expressar emocions diverses i menys possibilitats d’elaborar un pensament. I, sense paraules per construir raonaments, el pensament complex esdevé gairebé impossible. Com més pobre és el llenguatge, menys pensament hi ha.Els novel·listes fa temps que han escrit els seus malsons, posant lletra a aquesta idea. A 1984, Orwell explica que el Ministeri de la Veritat (que naturalment s’ocupa de les mentides) està elaborant una nova llengua que vol fer obligatòria. El diccionari d’aquesta “Novoparla” veu disminuït cada any el nombre d’entrades. Els seus artífex es dediquen a destruir paraules “innecessàries” per a la comunicació. I el seu objectiu coincideix amb el de l’estat totalitari al qual serveixen: disminuir l’horitzó del pensament. Recapitulació i conclusió: feu llegir la canalla i els adolescents, ensenyeu i feu practicar la llengua en totes les seves formes, encara que sembli complicada, i especialment quan ho sigui. En aquest esforç es troba la vertadera llibertat de pensament. No hi ha intel·ligència sense les paraules intel·ligents ni bellesa sense la possibilitat de pensar-ne el concepte.