Molt soroll per no res

El títol és una bona descripció de la política institucional en temps d’eleccions. Aldarull, exclamacions, declaracions, acusacions, retrets, promeses.. Tot expressat sorollosament amb molt acompanyament de gesticulació. I tot plegat en un clima de tensió, mal humor i ràbia. És com una màquina espatllada en plena commoció, com si del seu esforç se’n pogués esperar alguna cosa, ni que fos pel seu embalum i pel sagramental que fa. Durant els dies de campanya la política és com una muntanya que, entre terratrèmols, es disposa a parir, encara que el fruit del part no és, mai, més gran que un miserable ratolí.El títol, en realitat, el manllevo d’una comèdia escrita per William Shakespeare el 1599, l’original feia així: Much ado about nothing (molt soroll per no res), un típic embolic amorós amb dues parelles protagonistes, molts malentesos, enganys propiciats pel fet d’escoltar darrere les portes o creure’s aparences enganyoses hàbilment preparades. “Nothing”, en anglès “no” i “thing”, significa cap cosa, o no res, i aquest és el sentit tradicional que acabo d’explicar. Però n’hi ha dos més que hi tenen relació. El primer és semàntic: “Nothing”, en l’anglès popular del segle XVI, a banda del significat habitual, també designava la vagina. El sentit li venia donat pel fet que els homes, entre les cames, tenen penis i testicles i les dones “no res”. Ja s’ha de tenir imaginació per inventar aquestes metàfores que no revelen altra cosa que un context masclista i patriarcal.Finalment el “Nothing” del títol de la comèdia (en aquest cas, al·legoria de la política i de la vida) també es refereix als rumors infundats als quals hom fa cas per credulitat, prejudici o mala fe. Al text original, l’autor juga molt hàbilment amb l’homònim fonètic “Noting” que significa prendre nota, o percebre amb un esforç especial dels sentits o de la ment, com volent dir que molt sovint hom fa cas de coses que literalment no són res o acaben en res, com passa a la comèdia i també a la política. Per a mostra de tot plegat, recordi el lector la parafernàlia amb què el president del Govern va anunciar el seu “retir espiritual” i les paraules plenes de vent amb què ha promès que es quedava per restaurar una democràcia que ell mateix ha contribuït a espatllar.