Magister o minister?

En Víctor ha calculat que de l’aixeta del seu bany ragen 12 litres d’aigua per minut. Ha començat a prendre mesures per estalviar aigua. Quan es renta les mans, obre l’aixeta durant 3 segons per mullar-se-les i després 6 segons més per esbandir-se-les. Quants litres d’aigua gasta en cada rentada de mans?” Volgut lector, seria capaç de trobar la resposta al problema plantejat? Si és que no, vostè no té la capacitació necessària per accedir als estudis de Magisteri, ara anomenats d’Educació Infantil i Primària. Dic això perquè aquest senzillíssim problema de matemàtiques, que es resol amb una regla de tres, és un de cinc similars que es plantegen als aspirants de Magisteri que volen cursar el grau a les universitats públiques. Resulta que el 40% dels estudiants de Segon de BTX i de Cicles Formatius Superiors no han estat capaços de resoldre’ls. Què ha passat, que no entenen l’enunciat del problema, que no saben llegir? O és que no saben plantejar matemàticament l’estratègia? O no saben sumar ni multiplicar? En qualsevol cas, és evident que si un estudiant de 17 o 18 anys no pot resoldre fàcilment aquest problema no pot ser mestre. Mestre ve del llatí magister, que significa “el més gran”, i en efecte, la de mestre és (hauria de ser) la més important de les professions, la més digna i valuosa en la societat del coneixement. Ministre, en canvi, ve del llatí minister derivat de minus, que significa menys, i designava el servidor o l’esclau. És ben irònica la transformació que han patit ambdós termes. El que era menys ara és considerat un títol d’honor, sovint poc merescut, com tothom sap. Mentre qui era el més gran per la dignitat i els coneixements ara ha perdut totalment la consideració social que mereix.La segona prova de les PAP és de competència comunicativa, raonament crític i comprensió de textos, capacitats imprescindibles en un ensenyant. La prova d’enguany incloïa un text tret del llibre L’infinit en un jonc, d’Irene Vallejo. Calia respondre fàcils preguntes de comprensió lectora, amb el text al davant!!! Sempre he pensat que només els millors, el més triat del jovent, haurien d’estudiar per a mestres. Sense això ens aboquem a un futur de ministres, en el trist sentit etimològic que he esmentat més amunt.