El refugi del temps
Sovint mirem enrere i, a través de les imatges de la nostra memòria, refem la nostra infància o potser l’adolescència; cadascú retorna als llocs i als temps en què va ser més feliç. Jo particularment refaig els anys de la universitat, que recordo amb especial afecte. I tanmateix, podria ser perfectament que allò que recordem joiós no ho fos tant, i que només es tracti d’un miratge de la memòria, que adorna el que era molt més planer i matisat. M’he trobat algun cop comentant amb algú que ara mateix tornaria als meus vint anys, ara que els tinc tres cops i escaig. I recordo també que el meu interlocutor m’ha respost: “Jo no ho faria pas. Bé, només d’una manera, amb l’experiència d’ara.” Sembla que ho voldríem tot, refer el passat i conservar part del present.Temps era temps, un escriptor anglès va publicar una novel·la de ciència-ficció no exempta de sàtira política i social. Era Time machine (La màquina del temps, de 1895) i el seu autor fou H. G. Wells. S’hi explica la història d’un científic que inventa una màquina per a viatjar en el temps, un somni somiat despert que molts hem fet. La narració mostra com el somni esdevé un autèntic malson. Hi ha molta especulació sobre el tema del temps des que Einstein va parlar de la relativitat de l’espai-temps, però no hi ha res que permeti pensar que mai podrem fer una cosa semblant. En qualsevol cas, no existeix una màquina del temps enlloc, l’única cosa que s’hi assembla és la imaginació humana.Estic llegint una novel·la, el títol de la qual també ho és de l’article, que explica com un psiquiatra pretén curar els seus pacients a base d’oferir-los “refugis del temps” que consisteixen en la fabricació d’un entorn que reprodueixi l’època en què aquests foren més feliços. Si l’any 1969, posem per cas, és el seu preferit, el pis de la clínica psiquiàtrica tindrà l’ambientació corresponent: mobles, quadres, teixits, música, notícies, olors.. Hom confia que d’aquesta manera les ments malaltes recobraran la seva estabilitat. No explico els peròs que apareixen per no espatllar cap lectura.Després de tanta lectura sobre el temps imaginat, no tinc clar qui és més alienat, si qui, fugint del present, s’arrauleix en un passat feliç o qui, somiatruites, es projecta en un futur utòpic.