L’efecte xuclador

Si es tracta de simplificar, i parafrasejant Juli Cèsar quan parlava de la Gàl·lia, podríem dir que Catalunya està dividida en tres menes d’individus: els que sabem que España ens roba, els que sabent-ho, no els importa perquè se senten espanyols, i els que no ho saben ni els importa perquè acaben d’arribar. Els primers som els anomenats “insolidaris” amb la resta de l’estat, els egoistes, garrepes i maleïts independentistes dels quals diuen que tant de bo se’n perdi la mena. Els segons pertanyen a la curiosa espècie dels masoquistes per convicció, són criatures ben interessants i dignes d’estudi. Saben perfectament que la balança de pagaments amb l’estat (dèficit fiscal) ens és completament desfavorable (ara ja es calcula que són 20.000 milions d’euros, fa anys que no la publiquen per raons evidents), que el grau d’execució de les inversions previstes no arriba al 45%, mentre que al xuclador de Madrid sempre excedeixen del 100% i també saben que el millor resum d’España és que el centre xarrupa de la perifèria. Això darrer en un doble sentit: xucla personal creant l’anomenada “España buidada” i succiona diners de Catalunya, País Valencià i ses Balears. És com una roda de bicicleta que en lloc de girar i donar lloc a un saludable i democràtic efecte centrífug, actua com un forat negre amb centre al Km 0 de Madrid, on cau tot i no en torna a sortir. Amb l’agreujant, endemés, que els radis d’una roda de bicicleta estan tots a la mateixa distància de l’eix, mentre que la bicicleta espanyola és prodigiosament asimètrica. Els tercers, els que no saben ni els importa, uns venen a buscar feina i a treballar i altres a parasitar el sistema.Sigui com sigui, ho tenim malament tots, perquè encara que només els primers ens en ressentim, els altres també pateixen les conseqüències econòmiques i socials de l’asimetria descrita, fins al punt que tots els que a Catalunya vivim som “los catalanes” a qui ja està bé robar i fotre perquè no mereixen res.Acabo amb una anècdota. Fa tres anys vaig visitar el monestir de Sijena, i vaig voler veure les obres espoliades del Museu de Lleida. Em van respondre que no estaven exposades però que “cuando llegue el resto de los bienes, en un año, las podrá ver”. Veuen o no l’efecte xuclador?