El que mengem

No mengem cucs ni insectes perquè siguin bruts o repugnants, en realitat els considerem bruts i repugnants perquè no en mengem. Ja em disculparan l’aparent paradoxa de la frase. Dic aparent perquè la seva explicació és fàcil. Els lleidatans mengem caragols, i ens semblen, segons la preparació, un plat exquisit. Prou sabem que els caragols s’arrosseguen per terra enmig d’humitat i immundícia, que són bavosos i llefiscosos al tacte, i tanmateix els preparem de mil maneres; fins i tot fem un Aplec que reuneix multituds al voltant d’aquests gasteròpodes. En altres indrets no consideren pas que el caragol sigui una menja; a uns fan mania, a altres els venen basques només de pensar de posar-se’n un a la boca, segurament les mateixes que a un musulmà o un jueu devot de pensar que ha de menjar porc.Si fan un cop d’ull al llibre de l’antropòleg Marvin Harris Good to eat (Bo per menjar), s’assabentaran que els humans ens mengem tot ésser vivent, des dels que creixen arrelats als que neden, repten, corren i volen. No deixem res per dolent. Hem menjat i encara mengem, segons el barri, insectes de tota mena, formigues i tèrmits, escarabats, cucs, escorpins, larves, aranyes.. Vull recordar que fins i tot el Levític, que especifica quins animals poden menjar els jueus i quins no, indica com a permeses les llagostes: “Aquests seran els que podreu menjar entre tots els insectes alats que caminen sobre quatre potes: la llagosta, la llagosta migradora, la llagosta saltona i la llagosta d’hebreus.” (Levític 11:22), i de Joan el Baptista es diu que passà força temps al desert, no menjant altre que aquests insectes amb mel (Mateu 3.4). Quant als animals de més embalum, què he de dir si no que no ens fan mania gats ni gossos, serps, simis o esbuliacs.Sí, ja sé que no mengem animals de companyia, però això també va per barris: a un anglès no li faràs pas menjar conill, i a mi bé que m’agrada. Per això fan tanta gràcia com pena les grotesques (i alhora falses) declaracions de Trump segons les quals els immigrants haitians de Springfield (Ohio) es mengen els gossos i gats, que no mostren altre que la seva xenofòbia, només comparable a la seva estupidesa. De bo només tenen que m’han permès ara de plantejar un tema etern: què és bo per a menjar?