Arqueologia del mal

Diuen que la tendència a fer mal es deu a l’intens egoisme que ens caracteritza com a humans. És allò de primer jo, després jo i sempre jo, expressat en els termes de la saviesa popular. Donat que, obeint les nostres inclinacions i interessos, no ens estem de mentir, prevaricar, abusar dels altres, aprofitar-nos-en, humiliar-los, menysprear-los, sotmetre’ls a la nostra voracitat sexual, maltractar-los, torturar-los, assassinar-los.. aquesta malvada ferocitat humana exigeix una explicació.Com que la culpa és negra i ningú no la vol, les primeres explicacions, necessàriament de caràcter mític, eren plenes de romanços. La més coneguda és la del pecat original en què el Diable s’endú la taca negra i el relator (un home, no falla) s’afanya a donar part de culpa al gènere femení. Ja ho tenim, el mal va venir al món per culpa d’un geni dolent que va enredar la primera dona i aquesta al seu home. Aquest recurs és gairebé universal i, per bé que menys imaginatives, és fàcil trobar camàndules similars, com la del culte zoroàstric persa que imagina dos divinitats oposades, l’Aura-Mazda com a principi bo i l’Angra Mainyu com a causant del mal. Els cristians no es va quedar curts amb certes teologies que insinuaven que, essent Déu omniscient i omnipotent, no podia alhora ser absolutament bo perquè, essent necessàriament sabedor de l’existència del mal i podent-lo evitar –gràcies a la seva omnipotència– n’era també responsable, ja no solament per omissió, tant del terratrèmol que ens sacseja com de la bomba del seu poble escollit que ens desmanega.Més endavant, quan vam descobrir que veníem dels simis, vam trobar l’excusa perfecta per espolsar-nos la responsabilitat de tot el mal que fem. Vam dir: “és clar, som animals, la nostra agressivitat ve de la nostra naturalesa, dels instints ingovernables...”. I amb aquesta idea vam arribar a la formulació que algun pessimista ja havia anticipat temps enrere: “homo homini lupus”, o l’home és un llop per a l’home, com demostra la universalitat de la prohibició: “no mataràs”, que només té sentit si, efectivament, hi tenim tendència. Finalment un sincer reconeixement que els humans d’ara som i descendim d’una llarga sèrie de generacions d’assassins que duen el mal a la punta dels dits.