Gràcies per la propina

Josep Pla tenia dues teories de la propina. La primera era un clàssic: la propina és una forma subtil de garantir una certa qualitat del servei. És una mena de pacte o compromís tàcit entre client i les persones servidores. Hom dona la propina amb la confiança que rebrà una atenció especial o un tracte de més qualitat. En molts contextos, la propina actua com a lubricant social que afavoreix que tot vagi millor. Si m’accepten l’analogia, fa la mateixa funció que els suborns als funcionaris administratius: agilitza i millora l’afer implicat, i l’expedient que estava sota la pila passa al damunt.La segona teoria de Pla és una metàfora existencial. Ell pensava que el fet que de vegades les coses s’espatllin, que els negocis fracassin, que existeixin accidents de tota mena, que siguem enganyats, etc., és el més normal del món, perquè justament no vivim pas en el millor dels mons possibles, per bé que el filòsof Leibniz defensà aquesta fantasiosa idea. Pla, pessimista clarivident, pensava que vivim en el pitjor dels mons possibles, de manera que quan les coses surten bé, quan un afer no acaba en catàstrofe, quan malgrat portar mala vida no tenim colesterol ni patim diabetis, hem de felicitar-nos per aquesta propina que ens ha lliurat l’atzar. De tot plegat jo en dic realisme pragmàtic: la vida i l’univers no ens deuen res i hem d’aprendre a pensar que les coses bones que ens passen són una afortunada excepció. Així probablement serem més feliços.Dit això, cal donar propina als cambrers que ens serveixen al restaurant? Cal incrementar la despesa per un servei que hom ja paga amb la factura? I si aquest servei és realment excepcional? Cal acceptar la idea que la propina –segons com, almoina obligada– és el salari en negre del treballador que serveix? No és aquesta creença una forma de complicitat amb l’amo oportunista que externalitza el risc empresarial i patrimonialitza el guany? Als Estats Units, on aquest tema ha arribat al paroxisme: hom et presenta la factura (fins i tot si pagues amb targeta), amb una carta de propines d’obligat compliment: 10, 15 o 20% sobre la factura total. No estaria bé que els cambrers, abans de servir, llegissin bé les dues teories de Pla? Segurament tant ells com els clients estarien força més satisfets.