Franco, el zombi

Lot i la seva família fugen de la ciutat de Sodoma perquè Déu la vol destruir amb una pluja de foc atès que hi regnen la perversió i la luxúria. L’episodi s’explica al llibre del Gènesi 19:12-38. Il·lustra metafòricament dels perills de mirar enrere quan hom camina endavant. I el perill, és clar, no és pas entropessar i fotre’s una morrada –o més aviat clatellada– a terra. En el cas que ens ocupa, la dona de Lot, que enyorava el que acabava d’abandonar, va ser convertida en una estàtua de sal.Aquest no és, però, el destí de tots els que sospiren pel passat i hi volen tornar. I el cas és que n’hi ha molts que, si poguessin triar, voldrien fer marxa enrere i retornar al passat històric que enyoren com si fos una edat d’or. A España, posem per cas, hi ha molta gent, ben representada en el segon i el tercer partits polítics que tenen setials al Congrés, que cada 20 de novembre –i ja fa 49 anys– es posa nostàlgica.La dona de Lot és convertida en sal perquè desobeeix l’ordre divina de no mirar enrere; el PP, tan religiós, no fa altra cosa que imitar-la; i VOX malda perquè l’Estat torni als seus orígens gloriosos del 18 de juliol de 1936.. Diuen que els dos partits són conservadors, en el sentit ordinari no marcat que s’oposen als canvis socials i polítics que consideren agosarats i potencialment desintegradors. De fet, però, l’adjectiu no els escau. En realitat són partits Involucionistes en tots els àmbits: Són Negacionistes quant als avenços científics, posem per cas del canvi climàtic; són Recentralistes i, per tant, contraris a la Constitución que diuen defensar quant a la política, alhora que volen cancel·lar les polítiques de memòria històrica; i són Misògins i Masclistes, en la mesura que rebutgen les polítiques d’igualtat de gènere i qüestionen la violència masclista mirant de reescriure o d’abolir les lleis que la regulen...Reprenc, per acabar, el tema de la sal, que té molt simbolisme: conserva la carn, sí, però és totalment improductiva. Si sembres de sal un camp no hi neix res, que és el que va passar durant tot el franquisme. Era un erm, on regnava la pau dels cementiris i dels vorals de les carreteres. Diuen que Franco va morir fa quaranta-nou anys. Ca! No va morir pas, és un zombi, un zombi molt viu!