La mà (in)visible del mercat

Marx va escriure que el govern d’un país capitalista era el consell d’administració de la seva burgesia. Un exemple actual de mostra: les darreres eleccions «democràtiques» americanes s’han decantat a favor dels interessos econòmics dels empresaris més rics del país. Fins ara, aquests eren més dissimulats, per bé que era sabut que els donants «altruistes» a les campanyes electorals dels candidats eren els petrolers, els fabricants d’armes, etc. Ara les empreses han descarat els seus caps visibles: Elon Musk, Jeff Bezos, Peter Thiel.. Aquests tres individus, propietaris de multitud d’empreses com X, Tesla, SpaceX, Amazon, Pay-Pal.. no s’han limitat a recolzar el candidat que, en vèncer, els retornarà amb escreix la inversió econòmica, sinó que directament han intervingut en la campanya electoral i participaran com a executius –ministres– del govern. El vell principi jurídic segons el qual hom no pot ser jutge i part alhora ja no sembla importar.No cal ser gaire espavilat per veure en aquest fenomen una mercantilització de la política. John Locke ja va dir que l’origen i el fonament dels governs no era altre que protegir els “drets naturals” dels individus, un dels quals era la propietat. Acceptem, doncs, que els governs hi són per defensar interessos; però la política no és una empresa capitalista com les altres, on de l’únic que es tracta és que uns acumulin capital amb l’esforç dels altres, és una associació que regula les regles del joc econòmic, però també el social i personal. I no pot anar bé un sistema on els individus es miren únicament a través dels ulls d’una caixa registradora. Adam Smith defensava, com aquests, la teoria de “the invisible hand”, la mà invisible del mercat, que tot ho havia d’arreglar. La idea era que el govern millor és aquell que només s’ocupa de preservar la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans, deixant en llibertat absoluta les relacions socials i econòmiques: no cal que els governs imposin calendari laboral, sous mínims, drets laborals, ni serveis bàsics.. Avui dia d’aquesta ideologia en diem “neoliberalisme”, perquè abandera un tipus de llibertat que només s’aplica als interessos i als interessats. Quin món construirem quan aquesta teoria sigui una completa realitat?