En legítima defensa

Diuen que els bancs et presten un paraigua quan fa sol i te’l reclamen quan plou. Una cosa semblant fan als Estats Units les assegurances mèdiques, que excel·leixen en el difícil art de trobar excuses de mal pagador a l’hora de denegar permisos per a proves mèdiques, operacions i tractaments. Els procediments són coneguts: primer es denega el permís, si l’usuari es queixa perquè li va la salut o la vida, se li diu que l’autorització de la intervenció quirúrgica o del tractament «està pendent d’aprovació per part de les instàncies superiors»; quan les cartes de reclamació de l’usuari omplen la paperera a vessar, el protocol de la companyia li fa respondre que falta un paper, encara, sense el qual no es pot procedir; només quan l’usuari es gasta els diners que no té en un advocat i fa una demanda, la companyia es rumia si dona l’autorització o declara que és una «atenció innecessària». Però, mentrestant, l’usuari de l’assegurança mèdica s’ha rendit, ha hipotecat o venut casa seva per assumir la despesa, o ja s’ha mort, que és justament l’efecte final del procediment. No, no és que les companyies vulguin que morin els assegurats, això no ho volen pas, perquè significa que perdran els ingressos de les quotes mensuals que puntualment arriben al banc. El que no volen és haver de desprendre’s dels beneficis acumulats.La descripció del procediment que segueixen les companyies d’assegurances mèdiques americanes no me l’invento pas, ni l’exagero gota. Al capdavall, les assegurances d’aquí perpretren si fa no fa els mateixos actes. No li costarà gaire trobar testimonis de persones que han patit accidents de trànsit i que han hagut de pledejar anys per veure reconegudes les afectacions sofertes, que han trigat llustres a rebre indemnitzacions esquifides o que han mort abans de fer-ho. Basti aquest com a exemple estàndard de tot plegat.Ara, l’assassinat d’un responsable d’una companyia americana per part d’un “justicier” ha dut al primer pla aquesta qüestió que aquí es dirimeix als jutjats després de plors i patiments. Però en un país on les armes són més assequibles que l’atenció mèdica, de vegades l’afer s’escapa de les mans i pren vida pròpia, i als membres del «comité de la mort» que són les asseguradores, els toca la seva part.