Ai dels innocents!
Això del dia dels Innocents és una innocentada. Se suposa que l’aleshores rei dels jueus, Herodes el Gran, va intentar fer matar Jesús, que acabava de néixer. En no ser ben informat per uns savis d’orient que havien anat a “adorar-lo”, Herodes, segons conta l’evangeli de Mateu, va fer matar tots els nens que tenien menys de dos anys. La qüestió és que la historieta, adequada per entendrir fins els descreguts, parteix d’un anacronisme. Herodes el Gran va ser rei dels jueus des de l’any 37 aC fins al 4 aC (això ho sabem de bona tinta, no pas de tinta interessada), per la qual cosa malament podia haver ordenat la matança que dona origen a la tradició, car va morir quatre anys abans que nasqués qui se suposa que volgué fer matar. Sí que té sentit, per bé que només com a retrat del personatge, la cruel història de la carnisseria. En efecte, Herodes no fou pas apreciat pels jueus a qui va tiranitzar, sinó que fou proclamat rei pels romans, que amb les legions van consolidar el seu poder a canvi, és clar, de convertir-lo en vassall i el regne en colònia obedient de l’imperi. Sembla cert que, als darrers anys, Herodes feu matar diversos membres de la seva família (entre altres la seva dona asmonea i almenys dos fills), temorós que li disputessin el tron. A propòsit d’això darrer val la pena mencionar que l’historiador romà Macrobi explica que, en assabentar-se de la darrera atrocitat comesa per Herodes, l’emperador Octavi August va inventar un enginyós joc de paraules amb els termes grecs “porc” (us) i “fill” (uiós), que es pronunciaven de forma molt similar: “És millor ser un porc d’Herodes que el seu fill”, perquè ja se sap que els jueus als primers no els maten ni se’ls mengen.I ja tenim el teixit bàsic de l’apòcrifa tradició: tenim un rei paranoic de por, ambiciós i sanguinari, tenim assassinat d’innocents, i tenim un poble que odia un rei que és la punta de llança d’un imperi extractiu que els colonitza, els imposa la llengua i la cultura, no respecta cap de les seves lleis ni tradicions i els carrega d’impostos. Ara ja només cal empeltar aquest rerefons per enriquir imaginativament la infància d’un rei que no era d’aquest món encara que finalment li posessin INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) a l’epitafi.