Tres amics
Diuen que els amics, igual com altres relacions humanes d’una certa intimitat, van per parelles. La cultura clàssica és plena d’exemples conspicus: Aquil·les i Patrocle, Orestes i Pílades...; del Renaixement tenim: Montaigne i Etienne de la Boètie, i ja més prop: Karl Marx i Frederic Engels, Gabriel Garcia Márquez i Mario Vargas Llosa, Frida Kahlo i Chavela Vargas. És curiós això de l’amistat, que en tantes coses s’assembla a l’amor, atès que dels vertaders amics es diu que són com una ànima en dos cossos. Però potser hi ha raons més prosaiques, com ara que hom no pot donar a tothom la seva mà dreta, atès que només se’n té una, i el cert és que no es pot tenir confiança vertadera en moltes persones. És evident, per tot això, que anomenar “amics” els que hom té al Facebook o altres xarxes socials és una exageració, gairebé tant com ho és donar el mateix títol als simples coneguts i als saludats.Sembla que només a la literatura trobem exemples d’amistats de tres o més persones, com ara D’Artagnan, Athos, Porthos i Aramis, els Tres mosqueters (que resulta que eren quatre), o Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger. Llegint Plutarc he trobat un exemple que m’ha deixat parat, i que reprodueixo lliurement: Eudàmides, el corinti, tenia dos amics: Carixé, de Sició, i Areteu, també de Corint. A punt de morir i ben pobre, i els seus dos amics rics, féu testament: “Deixo a càrrec d’Areteu l’alimentació i el manteniment de ma mare en la seva vellesa; a càrrec de Carixé que casi la meva filla i que li ofereixi el dot millor que pugui; i en cas que un dels dos mori, que l’altre es faci càrrec de la seva part”. Els qui van llegir primer el testament se’n burlaren però els hereus, quan el van saber, l’acceptaren amb una especial satisfacció.Volgut lector, pensi ara si té una sola persona –ja no dic dos ni tres–, en qui pugui confiar d’aquesta manera, algú que odiï els mots de divisió i diferència com ara obligació, benefici, contraprestació, reconeixement, prec, agraïment i els seus semblants. Té algú a qui pugui oferir un llegat com aquest? Té un amic o amiga en qui pugui confiar tant o més que en vostè mateix, algú amb qui no té deutes ni li deu res, a qui en realitat no pot prestar ni donar res perquè és com el seu altre jo?
