Veritats eternes

Dos i dos fan quatre, oi? I el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets, també. Aquestes “veritats de raó” no les pot negar ningú, ni Déu mateix que baixés a la Terra. Que l’estudiant Gavrilo Princip el 28 de juliol de 1914 va assassinar l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, encenent el misto que faltava per a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, o que Rússia inicià la invasió d’Ukraïna el 24 de febrer de 2022, són dues “veritats de fet”, que recolzen en l’experiència, això és, en testimonis presencials, visuals, auditius i gràfics... I tanmateix, tenen la mateixa presumpció de veracitat? Si vostè ha llegit unes declaracions recents de Donald Trump, en realitat, la culpa de la guerra és d’Ukraïna i del seu líder Zelenski, que és un dictador. Què passa, doncs? Com s’han de prendre aquestes declaracions, i també les d’altres persones, menys conegudes? Són simples mentides que volen passar per noves “veritats de fet”, rivalitzant amb les que estan ja establertes pels testimoniatges directes i són coherents amb el context, o són “simples opinions” o interpretacions dels fets? Si parlem de Trump, president d’un estat que juga un paper rellevant en l’afer, no parlem d’una opinió qualsevol. Parlem d’una qüestió més seriosa: de com el Poder (en majúscula) intervé les “veritats de fet” en funció dels seus interessos. Si llegeixen, posem per cas, els llibres d’història de l’URSS entre 1931 i 1991, Trotski no va tenir cap paper en la revolució d’Octubre de 1917, i fins i tot va ser un traïdor i un agent del capitalisme; ja poden imaginar qui va imposar aquesta versió, que va passar a ser “veritat històrica” durant seixanta anys. I ara, ja poden suposar que Trump, a banda del seu colossal ego, també deu tenir les seves raons –econòmiques i polítiques– per a pressionar Zelenski. El problema de les veritats de fet és que no s’aguanten soles, com passa amb les de raó. En realitat les coses que descriuen podrien haver passat d’una altra manera, i justament això és el que permet als poderosos d’emparar-se’n i imposar les seves fabulacions interessades com a noves “veritats històriques”. I és també el que fa que sigui perillós per a la gent corrent dir la veritat en un món tan corcat per les mentides.