Caca de la vaca

Ja em disculparan el títol, però és la traducció gairebé literal de l’expressió anglesa bullshit, amb la qual els britànics es refereixen tant als individus que expliquen falòrnies, com a les coses que diuen. La distinció és important: no és el mateix un mentider que una mentida car un mentider, per error o per ignorància, pot dir la veritat alguna vegada. Així, distingirem entre el “xerrameca falornier” i les falòrnies, les collonades, els sopars de duro, les exageracions o les simples mentides que diu. I, si fóssim francesos, distingirem entre el (mal) polític i la “langue de bois”, literalment “llengua de fusta” que utilitza quan respon una pregunta compromesa, omplint-se la boca de clixés i llocs comuns, per a no dir res de precís, concret i ver.

Com veuen, això de la xerrameca inconsistent, la falòrnia creativa i la mentida en totes les seves varietats és un fenomen universal. Silvà de Marsella, un monjo del segle V, diu dels romans que mentir i perjurar no els és vici, sinó una simple manera de parlar. I ho diu en temps de l’emperador Valentinià III, just a tocar de la caiguda de l’Imperi Romà. En va ser aquesta, la raó? Quina relació hi ha entre el “bullshitter” o “xerrameca falornier” i el simple mentider, atès que el que diuen pertany a l’assortit de la falsedat? Jo diria que la diferència més important és la intenció. El mentider vol allunyar la gent de la veritat, de la mateixa manera que el veraç vol mostrar-la. En canvi, qui explica falòrnies, a diferència dels anteriors, mostra un total menyspreu per la veritat. De vegades ni tan sols sap on es troba i no li importa en absolut; no li interessa com són en realitat les coses sobre les quals parla, només vol dir el que li “surt de dins”. Això no significa pas que el que diu sigui sempre una cosa anàrquica i impulsiva, encara que ho pugui semblar, ans al contrari, normalment el guia un propòsit determinat. Els exemples van des de la innocent “inventada” creativa del nen per explicar el que ha fet en lloc dels deures, posem per cas, a les delirants “bullshitades” que expectora Trump cada cop que parla. El problema és que quan la falsedat senyoreja l’ambient, hom acaba per no creure res ni ningú, i això sempre acaba afavorint els mentiders.