L’hora del Centre Històric de Lleida?

Ara fa sis anys un grup de veïns del Centre Històric de la ciutat de Lleida ens vam organitzar davant l’estat d’abandó que patia el cor de la ciutat i que condemnava els ciutadans a conviure amb un esclat de la prostitució, el tràfic de drogues, l’especulació urbanística, l’incivisme, la degradació del patrimoni històric de la ciutat i, sobretot, la desconsideració de les autoritats encarregades de vetllar pels interessos dels ciutadans.

Una mala praxi política ha fet que en els darrers anys es concentressin la majoria de serveis adreçats per a col·lectius en risc social en un radi d’un quilòmetre del Centre Històric, que abasta els carrers Gairoles, la Palma, Panera, Boters o Cavallers, entre altres. Una bomba de rellotgeria que cada estiu –amb l’arribada de centenars de treballadors temporers– fa del barri un lloc de difícil existència per als ciutadans que hi vivim i treballem. No tenim res en contra dels treballadors temporers, tot el contrari, si algú ha vetllat perquè tinguin una acollida digna hem estat nosaltres, però la gestió ineficaç que es fa cada any d’aquests treballadors i la seva massificació, comporta greus efectes col·laterals als veïns, com l’eclosió de la prostitució i de negocis il·legals.

En els darrers anys, més de 100 prostitutes han fixat el seu lloc de treball al Centre Històric. Aquestes treballadores del sexe es reforcen cada estiu amb desenes de companyes procedents d’altres indrets per afrontar l’increment de la demanda. Les prostitutes es passegen amb total impunitat pels carrers a la recerca de clients, malmetent la imatge del barri, convertint-lo en un gran bordell low cost davant de la passivitat de les autoritats i la impotència dels veïns. Creiem que el barri té el potencial suficient per convertir-se en un espai de referència per a la ciutadania i per a aquells que ens visiten. Desitgem que l’obertura de negocis privats que estan portant a terme valents emprenedors de la ciutat, es vegi complementada amb l’impuls definitiu de nous equipaments, com el Parador del Roser, el centre de dia de l’antic Convent de Santa Clara, la recuperació de l’espai arqueològic La Cuirassa de Lleida –antic call jueu de la ciutat– o l’ascensor de la Costa del Jan.

És molt important que la candidatura de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat inclogui la regeneració urbanística i social d’un barri farcit de solars buits als quals cal donar una sortida. Cal apostar per la creació d’un barri nou però que mantingui les arrels històriques, sostenible, que estigui basat en criteris de bioconstrucció que el facin singular i amb un valor afegit per a la ciutadania. Per aquesta raó, cal que la nova Ordenança de Paisatge Urbà vetlli pel respecte de l’entorn històric i eviti la construcció de minipisos i d’edificis amb façanes que atempten contra el bon gust.

Per cloure aquest article, tornem a demanar als nostres polítics que apostin definitivament pel Centre Històric. Prou de portar a terme iniciatives aïllades i inconnexes de cara a la galeria: cal un pacte de ciutat que impulsi un ambiciós Pla Integral per al Centre Històric, per solucionar d’arrel les greus patologies que pateix el barri i per retornar a la ciutadania el cor de la ciutat.