On van els diners?

Conèixer amb exactitud on van els diners públics és una tasca difícil i lenta. Cal preguntar al Govern i respondre amb brevetat. Per exemple, fa uns mesos les diputades de Ciutadans Susana Beltran i Laura Vílchez, demanaven al Parlament conèixer el cost del lloguer de les delegacions que tenim fora de Catalunya. Després d’uns quants mesos ha arribat un document en format Excel on senzillament diu que el total dels lloguers és de 1.647.967 euros. Efectivament, més d’1,5 milions d’euros solament en lloguers, i a això cal sumar el que gasten en llum, personal, material fungible, dietes, etc. Cadascú pot valorar si això és molt o poc. Suposo que molts catalans pensaran com jo, que és molt, i que cal prioritzar els diners públics d’una altra forma. L’altre dia coneixíem que la Universitat d’Estiu Catalana va costar prop dels 300.000 euros. També és difícil de conèixer la xifra exacta perquè rep subvencions de diverses Conselleries, Diputacions i fins i tot AGAUR els dóna diners en forma de beques. Cal recordar que li diuen Universitat, però que res té a veure amb el sistema universitari, ans al contrari, es tracta d’una trobada amb un interès clarament partidista. Alguns defensem que per millorar Catalunya un dels temes prioritaris és arreglar l’atur i revertir les retallades. Imaginen quants conductors d’ambulàncies es poden contractar amb 2 milions d’euros? Saben quant de personal sanitari podríem tenir per millorar les llistes d’espera? Quina podria ser la xifra de professorat que podríem afegir a les nostres aules? Senzillament immensa. Òbviament cal fer moltes coses més, però solament prioritzant bé els diners que ja tenim aconseguiríem millors resultats. Aconseguir a l’estranger millors inversions per Catalunya és important, però no és això el que fa el nostre Conseller quan va de viatge. Anar a l’estranger a promocionar Catalunya és necessari, però ni el rep cap empresari important ni tampoc diplomàtics rellevants. Cal veure l’entrevista de la CNN a la seva darrera visita a Washington. De fomentar negocis i turisme, ni mu. No es perdin els comentaris del periodista i llavors, quan pensin en les llistes d’espera, en les retallades o en l’atur, decideixin si tenim ben definides les prioritats.