Composició digital d’Albert Bayona

Albert Bayona va consolidar-se com a pintor a finals de la dècada dels vuitanta, tot configurant el recanvi generacional de la nostra escena, amb sintonia amb Jordi Jové i Gregorio Iglesias, autors amb els que va compartir diverses iniciatives col·lectives.

La seva pintura va seguir una evolució axiomàtica, vers una confluència amb variacions properes al món digital o de les noves tecnologies, ja fos amb resultat abstracte, o amb siluetes figuratives de quatricomia.

Fins als inicis del canvi de segle va desenvolupar aquest projecte analític d’arrel encara pictòrica, fins que va començar a introduir-hi les noves tecnologies directament. En aquests moments ja feia servir imatges digitals i poc a poc s’ introdueix en el treball amb imatge en moviment amb filmacions, DV i HD. A partir d’ aquestes obres canvia el seu model d’exhibició i cerca una distribució i visualització de la seva producció a través de la seva presència a festivals i col·lectives de creació audiovisual. Eixampla la seva trajectòria i la projecta enllà, sense les limitacions físiques de les exposicions a l’ús.

Arribem així a l’obra actual, on l’evolució tècnica de l’edició d’imatges audiovisuals li permet treballar directament al seu estudi i crear i maquetar sense la necessitat dels estudis d’edició. Amb aquesta llibertat d’acció, Albert Bayona ha realitzat els seus darrers treballs de composició digital, com Movies (2014-2015), o Cosmonaut (2015), i ara Darrere la benzinera que presenta a la Petit Galeria.

Són treballs que tenen una durada propera als 3 minuts, que és un temps on l’autor pot definir “frame a frame” la disposició individual i final de les imatges. En termes generals suposa molta dedicació de temps per arribar a perfilar un segon de cada resultat.

El procés d’aquestes obres es basa en l’apropiació d’imatges d’arxius lliures de drets. Només aquest estadi ja suposa un visionat constant d’imatges i de selecció i arxiu previ, sempre amb una idea clara del format on s’aniran adaptant. Una vegada triades, comença la relació entre aquesta base i la disposició formulada. En aquest moment juga al seu favor la seva formació com a pintor. Bayona acota els espais on han d’anar les imatges d’arxiu amb mirada de pintor, com és el cas darrer, amb unes franges horitzontal a dalt i a baix, i dues estructures verticals al mig, que canvien d’entonació cromàtica per tal de fer més àgil i plàstica la composició.Darrere la benzinera és un encàrrec de Sebastià Pêtit, amb qui ha mantingut uns vincles d’ençà que ja el va exposar a la seva galeria a finals dels vuitanta. L’obra es refereix lògicament a la Petit Galeria que s’ubica just “darrere la benzinera”. La història te a veure amb la benzina, el progrés i com finalment hi ha un fracàs d’aquesta evolució simbolitzada pels atacs dels ocells, de referència cinèfila. Aquest és el discurs, però l’important és observar com una composició de tres minuts, en realitat és l’assemblatge de composicions quasi pictòriques que acaben formant part d’un conjunt en moviment.

El primer visionat explica el guió formulat, però a mesura que ho tornes a mirar vas veient el treball de modificació de les imatges apropiades. Aquestes no són incloses com un collage, sinó que l’autor les va modificant, amb alteracions diverses que personalitza al seu criteri per unificar el resultat.

Observant aquest procés hom s’adona de l’òptica pictòrica que sempre acompanya l’autor, i el seu desig de manllevar la pintura de l’aura.