La memòria històrica, pilar de la nova República

15 d’octubre de 1940. El recentment instal·lat règim franquista, amb la connivència dels serveis de la Gestapo, consuma el magnicidi del darrer president català de la Generalitat Republicana. Lluís Companys i Jover, que morí per Catalunya, trepitjant el fred i l’herba humida del fossar del Castell de Montjuïc, on fou assassinat. 15 d’octubre de 2016. El crim no ha estat jutjat, ni els seus inductors, condemnats. La Llei d’Amnistia de 1977 fa que el marc espanyol es declari incompetent per poder-la jutjar. No només això, sinó que en el si de la justícia del Regne d’Espanya, s’està vivint un progressiu retrocés de la seva independència. No és menys important que l’Estat ha reformat la seva manera de veure la Justícia Universal, per tal que no sigui ni justa ni universal. Però, el que abans van fer jutjats espanyols amb dictadors llatinoamericans, ara sembla ser que pot ser al revés. I els assassinats del franquisme han trobat a l’Argentina un oasi de justícia on poder trobar aquesta anhelada Justícia Universal que a l’Estat Espanyol sembla que s’ha pres una llarga hivernació. El procés, instruït per la jutgessa María Servini, ha començat i ja ha demanat l’extradició de quatre alts càrrecs del règim franquista, que òbviament, l’Estat Espanyol ha negat. No ha d’estranyar si tenim en compte que ja al 2012, un informe d’Amnistia Internacional denunciava la falta d’empara que havien trobat els ajusticiats pel franquisme a la justícia espanyola. No només això, si no que el Ministeri de Justícia i la resta d’autoritats competents ja han dit que no pensen col·laborar en cap cas amb la justícia Argentina i en l’assumpció de responsabilitats pels crims del franquisme. Estem en el mateix atzucac de sempre: ni fer ni deixar fer. Fent una recapitulació senzilla, ens trobem que ens obliguen a formar part d’un estat que no vol restablir els crims del seu passat, que tampoc vol legislar per acabar amb la impunitat dels corruptes que han saquejat arques municipals i que, finalment, utilitza un tribunal com a ariet polític per destruir totes les lleis emanades del Parlament de Catalunya. A dia d’avui, i amb aquest panorama, només ens queda continuar confiant en els principis de Justícia Universal, que tan escassos van a Espanya, i en la bona fe democràtica dels estats membres de les Nacions Unides, per tal que puguem assolir la nostra independència com a poble lliure i sobirà. Aconseguir aquesta fita no és pas quelcom fàcil ni ràpid. Però sí que ha de tenir uns fonaments profunds i forts. Un d’ells és la memòria històrica. Aquella que tants cops ens intenten esborrar. Per això, la nova República Catalana s’ha de construir sobre el compromís de recordar i dignificar tantes persones anònimes que van caure defensant la llibertat. Des d’ERC sempre hi serem, i mai abandonarem la bandera del record de qui va donar la vida per un futur millor. Aquest 15 d’octubre, a banda dels actes tradicionals d’homenatge al President Companys a Lleida, les Borges, Tàrrega, Bellpuig, Almenar o Miralcamp entre d’altres, també durem a terme una jornada sobre memòria històrica, en la qual, des de Bellcaire, Montgai i el Tarròs, treballarem per dignificar, honorar i recordar totes aquestes persones i signarem el manifest del 15 d’octubre, un compromís dels càrrecs electes amb la memòria històrica i la seva reparació. I per això, mai deixarem de reivindicar la nul·litat del procés contra Lluís Companys, el nostre President Etern, que cada 15 d’octubre rep el nostre homenatge aquí, a l’Argentina, i a qualsevol part del món on no hi hagi un Estat que estigui en contra de la democràcia real i vulneri el dret de llibertat dels pobles.