Infraestructures, una preocupació que ens uneix

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida s’ha posicionat reiteradament sobre la necessitat de la inversió en infraestructures a les comarques de Ponent. Sovint, però, fa la sensació que el discurs s’ha llegit des d’un vessant economicista que pot arribar a pecar d’oblidar les persones que viuen al territori. Però quan parlem d’empreses o de negocis, parlem de persones i de la seva qualitat de vida perquè ja sigui com a empresariat, emprenedoria o com a personal laboral són precisament aquestes persones les que surten beneficiades o perjudicades d’unes xarxes viàries i ferroviàries modernes i eficients. I és que malauradament, no hem d’anar gaire enrere per lamentar, una vegada més, una nova mort a l’N-240, un sinistre que ha segat la vida d’una jove de les Borges Blanques. I d’aquí a uns dies, aquest fet esdevindrà un sumand més a les xifres a les quals sembla ser que ja estem immunitzats, especialment aquells que les veuen des de la llunyania del despatx i que, malauradament, són els que han de planificar les inversions a realitzar i prendre les decisions estratègiques que incidiran decididament en el territori i sobre les persones que hi viuen. En un afany d’aprofundir en les necessitats que expressen les persones que viuen a les comarques de Ponent, la Cambra va col·laborar amb l’Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga per conèixer quines són les prioritats dels usuaris pel que fa a les infraestructures. Els primers resultats no fan sinó refermar les demandes històriques que s’han fet des de la Cambra: la necessitat d’una millora de la xarxa viària primària que ens connecti amb Tarragona i Vielha (N-240 i N-230) però també amb Saragossa i Barcelona (N-II), sense deixar de banda la xarxa viària secundària que és la que realment vertebra el territori al proporcionar les condicions necessàries per a la mobilitat de les persones i les empreses en el seu dia a dia. Gairebé 8 de cada 10 persones participants van demanar una xarxa viària d’altes prestacions per a Lleida i 5 de cada 10 van coincidir en la necessitat de reforçar la xarxa secundària. Pel que fa al transport ferroviari, el tren de mitja i el de curta distància (rodalies) va superar, per poc, en el rànquing de prioritats les línies ferroviàries d’altes prestacions. En definitiva, la mobilitat del dia a dia passa al davant de trajectes que es llegeixen com a més puntuals, com és el cas de la llarga distància. Disposar d’infraestructures que facilitin l’activitat empresarial vol dir també fer atractiu un territori per a la implantació de noves empreses no només industrials sinó també tecnològiques i de serveis. Des de la Cambra de Comerç de Lleida hem demanat reiteradament que les inversions es planifiquin comptant amb els agents del territori que són els que millor prenen el pols a la realitat que els envolta, sovint millor que els estudis, senzillament perquè tenen una capacitat per percebre el canvi molt més immediata. Les infraestructures uneixen territoris, empreses i persones. El cost a pagar si es perd l’oportunitat pot ser massa elevat per a tothom i en un moment on els recursos són molt ajustats cal establir les prioritats canviant de paradigma, és a dir, defugint el populisme, els talls de cinta inaugural o els vots que representa una infraestructura per treballant amb la necessitat real i les projeccions de futur del territori tenint en compte el vessant econòmic, social i mediambiental de cada proposta. I això, entre d’altres coses, vol dir executar els compromisos adquirits en els pressupostos. En aquest marc, no podem oblidar el necessari enllaç amb l’eix Cantàbric-Mediterrani que ha de proporcionar una sortida viària cap a Osca, Pamplona i Sant Sebastià però també cap a Tarragona per Montblanc. Una xarxa viària eficient impulsarà l’activitat i per tant l’ocupació i de retruc permetrà recuperar l’estat del benestar perdut durant els anys de crisi que hem patit. Les comarques de Lleida han de jugar un paper clau com a plataforma logística perquè es troben al bell mig dels eixos que han de lligar el Nord i l’Est de la península –històricament dos pols d’activitat comercial que no es poden deixar perdre–. I això afecta tant la xarxa viària com ferroviària. Lleida té un posicionament estratègic que hem de saber aprofitar ja que no només beneficiarà la ciutadania de Ponent sinó també els que es troben al final de les línies que tinguin com a hub de comunicacions Lleida. La disponibilitat de sòl industrial és clara per ajudar a conformar aquesta realitat. La xarxa que es creï al seu voltant serà clau per al seu desenvolupament a mitjà termini. L’objectiu ha de ser comú: disposar d’infraestructures que uneixin i ens facin créixer plegats en lloc de competir els uns amb els altres.