‘Caixa negra’, catorze fotògrafs de Lleida

S’agraeix, i molt, l’esforç de l’Espai Cavallers i de la Susana Martínez com a curadora, per presentar aquesta mostra Caixa Negra, que aplega l’obra de 14 fotògrafs lleidatans. Les exposicions col·lectives no permeten una presència àmplia de cada artista però, per contra, situen l’espectador en un context que ajuda a ubicar cada individualitat. Molt escaient en aquest cas, ja que la fotografia a Lleida gaudeix d’una puixança si la comparem amb altres disciplines visuals. Segur que no tots els artistes inclosos se senten a gust amb l’etiqueta de “fotògrafs”, però tenen en comú –si més no– el fet d’utilitzar la imatge fotogràfica. Amb aquest punt de confluència, i amb uns formats aproximats, la mostra funciona i es complementa.

Els fotògrafs seleccionats són 14: Marta Benavides (Mollerussa, 1986), Marta Bisbal (Mollerussa,1974), David Besora (Lleida, 1969), Pepe Camps (Cervera, 1977), David del Val (Lleida, 1976), Edgar dos Santos (Lleida), Anna Isan (Lleida), Santi Iglesias (Lleida, 1974), Llorenç Melgosa (Lleida, 1954), Susana Martínez (Lleida, 1970), Emili Morreres ( Lleida, 1970), Gala Oró (Lleida, 1987). Víctor Vilamajó (Lleida, 1974) i Jordi V. Pou (Lleida, 1968). Només comparant aquests noms amb els de les col·lectives sobre la fotografia lleidatana de finals dels anys vuitanta, podrem adonar-nos del canvi generacional que s’ha esdevingut, i fins i tot de la formació de tots ells, que vénen d’estudis de Belles Arts i d’escoles de fotografia, quan no de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. L’any 1986, per tenir un exemple comparatiu, es va organitzar la mostra Nou fotògrafs de Ponent, que incloïa autors com Paloma Costa Mir, Josep M. Domingo Batlle, Josep M. Folguera March, Enric Jené Vila, Leonor Pedrico Serradell, Jaume Príncep Prades, Manel Rey-Cascales Calvet, Agustín Sánchez Valverde i Gonzalo Vinagre Hernández. Veurem que no hi era Toni Prim, però sí constatem com les coses han canviat.

La diversitat és obvia. Hi ha autors força presents en l’activisme fotogràfic, com Jordi V. Pou, que presenta una única imatge d’estètica Pop, d’unes deixalles d’una cadena de menjar ràpid, amb colors vius... Víctor Vilamajó, amb tres obres de les seves emblemàtiques composicions poeticovisuals, que havia presentat a la Sala Gòtica de l’IEI, David Besora, amb detalls arquitectònics en blanc i negre d’estructures compositives, o Llorenç Melgosa, que exposa per primera vegada algunes de les imatges dels seus viatges a cultures llunyanes. També imatges que van més enllà de la fotografia, com les d’Edgar dos Santos o David del Val.

L’exposició serveix per posar en aquest nivell de “presentisme” autors que reclamen una major atenció. Començant per la mateixa comissària, Susana Martínez, amb dues imatges de detalls de la naturalesa amb rastres d’una acció passada que convida a interpretar-la, emmarcades com a pintures, o Marta Benavides, amb uns cercles cromàtics conceptuals, on tracta la pintura com a fotografia, Marta Bisbal amb obres en color de detalls arquitectònics, Pepe Camps amb una instal·lació on a més del retrat fotogràfics hi ha elements afegits i expandits, Anna Isan amb unes cromàtiques escenes d’horitzons marins des de la platja, Santi Iglesias amb uns formats semblants al de les polaroids, de colors virats, Emili Morreres també amb una petita instal·lació de retrats anònims desdibuixats i, finalment, Gala Oró amb imatges d’interiors on la llum té una dimensió rellevant

.