Comença el fred, s’atansa l’hivern

L’àmbit en què treballen força de les nostres entitats de Voluntariat Social, acull i atén el col·lectiu de les persones més febles i més excloses de la societat: aquelles que patiran en la seva pròpia pell el fred de cada any. Les persones sense llar i, entre elles, les persones sense sostre.

Són aquelles que trobem pels carrers i places, les que de vegades esquivem i fins potser, en veure-les, desviem la mirada per evitar sentir-nos afectats. Les que trobem dormint en un caixer, en un portal, o al carrer tapades amb cartrons i una manta. Sabem que només quan fa molt fred, de vegades accepten dormir en un alberg o en un equipament municipal, tot compartint habitació amb altres persones que pateixen les seves mateixes circumstàncies. Per unes hores surten del seu aïllament.

Els mitjans de comunicació no acostumen a parlar-ne, si no passa algun esdeveniment desgraciat que les involucri. De fet, són els grans oblidats de la societat.

“Són persones extremament ferides, extremament fràgils i vulnerables, que han oblidat que són dignes i que tenen drets”, me’ls definia així una voluntària d’una entitat que els atén i lluita perquè puguin redescobrir la seva dignitat i refer la seva vida.

Viure sense llar comporta inseguretat, viure tota hora en l’espai públic, sempre amb l’ai al cor, sense tenir horari, ni un lloc on guardar les teves pertinences, patint violències de tot tipus… Tot això els provoca una erosió brutal, física i psicològica, que va destruint la seva vida. Com han arribat a aquesta situació i per què? Aquesta pregunta genera múltiples respostes, però en totes hi trobem un camí comú: el del patiment, de la pèrdua, del no poder, del fracàs.

Els voluntaris/es de les entitats socials que treballen per la seva recuperació i reinserció, humanitzen les seves relacions, les acullen, les escolten amb gestos i mirades de comprensió i afecte, els fan confiança, sense jutjar, tot ajudant-les a reprendre hàbits i acompanyant-les en el seu procés de recuperació, que pot ser llarg i amb entrebancs, creant vincles. Les persones voluntàries els fan serveis aparentment menuts o insignificants, que atenen les seves necessitats bàsiques. Però atenció: fer-los sempre des del respecte i l’acceptació és una gran tasca! La Federació Catalana de Voluntariat Social dóna suport a les accions de les entitats encaminades a treballar perquè les persones sense llar puguin desenvolupar-se.

Així, iniciatives com Housing Firts a Catalunya i les Campanyes de “Cap persona sense llar” que es duran a terme durant aquest mes de novembre per sensibilitzar les administracions i la ciutadania a posar fi a aquesta injustícia social, són del tot necessàries.