El nostre deure és la humanitat

Avui, dia 17 de desembre del 2016, commemorem 20 anys dels lamentables fets que van tenir lloc durant el transcurs de la guerra de Txetxènia, on van morir assassinats sis membres del Comitè Internacional de la Creu Roja mentre duien a terme tasques humanitàries en un hospital de campanya on s’atenien ferits de guerra. Entre les víctimes hi havia Fernanda Calado, natural de Sevilla i vinculada a la Creu Roja Espanyola. Per aquest motiu, cada 17 de desembre la nostra institució recorda tots els companys i companyes que han perdut la vida en el context d’un conflicte armat, ja sigui per homicidi o per malaltia.

Avui més que mai volem destacar la vigència dels Convenis de Ginebra, inspirats per un evident esperit humanitari i ratificats per més de 190 països. La Creu Roja és la principal organització humanitària del món i un dels seus deures principals és la protecció i promoció del dret internacional humanitari. En un estudi recent, anomenat “Les veus de la guerra” i publicat pel Comitè Internacional de la Creu Roja, es posa de manifest que les persones que viuen en països afectats per conflictes armats consideren que l’existència del dret internacional humanitari impedeix que les guerres tinguin conseqüències encara molt més negatives. Per tant, creiem que és essencial que, fins i tot en una situació tan terrible com la d’un conflicte armat, existeixin unes normes que preservin un mínim d’humanitat i que redueixin, tant com sigui possible, el patiment d’aquelles persones que no participen directament de la guerra.

Aquestes lleis prohibeixen atacar civils i, de la mateixa manera, incideixen en el fet de no atacar instal·lacions que no siguin militars, com poden ser escoles o hospitals. De la mateixa manera, és absolutament necessari que els treballadors humanitaris, entre ells el personal sanitari, puguin dur a terme la seva feina i puguin atendre la població que ho necessiti sense el risc de ser atacats.

La nostra tasca és salvar vides i protegir la dignitat de les persones, amb independència del bàndol al qual es pertanyi. Només mantenint la nostra neutralitat i evitant qualsevol indici de discriminació hem pogut arribar a atendre persones en els indrets més inaccessibles. Sabem que, malauradament, les lleis de la guerra no sempre es compleixen, com hem vist aquesta setmana en els fets que han succeït a la ciutat siriana d’Alep. Però tot i això pensem que és absolutament necessari seguir lluitant pel seu respecte.

És per tots aquests motius que avui volem destacar que el personal humanitari no ha de ser mai un objectiu militar i que atacar-lo és un crim de guerra. Cal que tinguem present, per tant, que fins i tot la guerra té uns límits.