L’esport d’alt nivell, una escola d’excel·lència

Aquest diumenge, el que va ser el nostre entrenador fa vuitanta anys i tots els que hem estat atletes que ell va entrenar volem fer-li un reconeixement per l’afecte que sentim cap a ell, però sobretot perquè tots coincidim que ell ens va ensenyar molt més que córrer més de pressa, més estona i amb més exigència. Ell ens va fer descobrir a poc a poc que el veritable repte no és competir contra ningú sinó contra tu mateix. Avui en dia a les principals Universitats i a les escoles de negoci de tot el món s’intenta ensenyar als directius empresarials, als joves professionals que s’obren camí en l’àmbit laboral i a les persones que volen aprendre a ser líders en l’àmbit on són, que una de les millors eines per intentar ser-ho és l’esport d’alt nivell. Aquests ensenyaments són útils per a qualsevol persona. L’esport d’alt nivell és una escola de valors i d’exigència que et porta a ser la teva millor versió. Qualsevol persona té un talent innat, tothom el té, és cert que alguns en tenen tant que poden arribar a ser esportistes d’elit mundial i altres no, però aquesta no es la qüestió, sinó del que es tracta és que si tu apliques els aprenentatges que s’aconsegueixen amb l’esport d’elit, desenvoluparàs al màxim el teu talent i per tant els teus resultats creixeran de forma exponencial.

Quines són algunes de les eines que l’esport et dóna per fer que el teu desenvolupament i el rendiment siguin cap cop més alts? El primer aspecte és el talent. Tots en tenim però cal descobrir quin és el nostre, es tracta d’escollir una professió que ens permeti desenvolupar-lo. Aquesta tria és fonamental si t’equivoques i no saps què es el que se’t dóna bé, mai podràs arribar a desenvolupar-te del tot i, sobretot, no trobaràs aquella professió o activitat que et fa sentir passió i per tant emoció i felicitat.

Un altre pilar que l’esport t’ajuda amb paciència i perseverança a desenvolupar, és el teu caràcter. La vida professional i la vida en general no es fàcil i necessitem treballar molt per poder tenir un caràcter fort, decidit, que no cedeixi davant de cap adversitat, que sàpiga que darrere d’aquella lluita hi ha l’èxit, i que quan et vas sobreposant a la adversitat, cada cop ets més fort.

El teu caràcter és com un múscul que vas posant a prova dia a dia, i per tant, cada cop és més capaç de superar tots els reptes que et puguis plantejar. L’esport et descobreix que has de tenir capacitat de sofriment, d’aguantar més càrrega, de saber que l’excel·lència només s’aconsegueix a base de repetir les coses milers de vegades i cada cop fer-ho millor. No hi ha dreceres, sinó que hi ha perseverança, esforç, dedicació i focalització. De vegades no tenim bons resultats perquè ens dispersem, hem de focalitzar i prioritzar quines són les nostres prioritats, els nostre objectius i elaborar un pla de com assolir-los. No hi ha secrets, hi ha treball, molt de treball, ben planificat i estratègicament ben decidit. És un tema de concentració en allò que fem, que tinguem clar que quan fem la nostra feina cada dia s’ha de fer amb la més gran exigència, perquè només si cada dia allò que fas intentes fer-ho millor, progressaràs i seràs molt bo amb allò que saps fer. Quan treballes cada dia amb exigència i dedicació buscant donar el millor de tu, la teva confiança personal és cada cop més gran i no hem d’oblidar que la confiança en un mateix és el primer esglaó per tenir èxit.

Quan tens confiança en tu ja no t’importen els fracassos, el que et dirà o pensarà la gent que t’envolta, perquè saps molt bé que els fracassos formen part indiscutible del camí cap a aconseguir la teva millor versió. Saps molt bé que el més important és preocupar-te no per ells sinó per les possibilitats que perds quan ni tan sols ho intentes. I de fet, amb el temps descobreixes que la gent admira els que tenen el coratge d’intentar crear un projecte empresarial, els que abandonen l’estabilitat d’una feina segura per intentar tirar endavant un projecte que els apassiona, arriscant, és clar que sí, perquè si vols créixer i millorar, has d’arriscar.

La gran lliçó que l’esport d’alt nivell ens aporta és que es tracta de fer les coses amb la màxima exigència però no de forma ocasional, sinó tot el temps, cada dia.