30 anys de l’Associació Femenina del Medi Rural

El 13 de desembre a la tarda, dia de Santa Llúcia, al Fòrum Verges (avui Universitat Pompeu Fabra) feia 30 anys que vam fer la presentació de l’Associació Femenina del Medi Rural, que vam crear a resultes de l’entrada al Mercat Comú i jo com a delegada a la Comissió Femenina del COPA, tot i que no estava gaire d’acord a viatjar a Brussel·les, ja que tenia altra feina; però el 27 de juny d’aquell 1986 vaig assistir a la primera reunió i vaig veure la necessitat de crear una associació per implementar les normatives europees que no teníem aquí, en informació, formació, reconeixement de drets, projectes d’agroturisme, fons europeus, etc.

Així va néixer la nostra associació dins de Joves Agricultors, més tard ASAJA i AMFAR l’any 2000. Què s’ha aconseguit en aquests 30 anys? Si parlem del canvi que s’ha experimentat amb les millores per a les dones, socials, jurídiques, de seguretat en el treball, de formació i d’igualtat, el primer i més important és la Directiva 86/613 amb el principi d’igualtat entre homes i dones, que treballin com a autònoms, inclosa l’agricultura; l’any 1998 em va tocar defensar-la al Parlament Europeu, va ser una experiència molt forta quan tots els països la van aprovar, menys el Regne Unit que era contrari a aquesta Directiva. Finalment va ser aprovada el 1992 i a l’Estat Espanyol el 1995 amb el Govern de Felipe González. Vaig anar a explicar-la per tot l’Estat, des de Galicia fins a les Balears. Abans d’aquesta Directiva les dones agricultores no podien cotitzar si no eren propietàries, el seu treball invisible, i tampoc votar a les cambres agràries, ni fer formació contínua, ni tenien reconeguts els seus drets ni formar part de societats limitades.

L’any 2000 vaig presentar esmenes al Reglament del FEOGA demanant que es modifiqués la jubilació anticipada dels pagesos, tant titulars com assalariats i cònjuges col·laboradors. És gràcies a aquesta esmena que les dones agricultores d’Europa es poden acollir a la jubilació anticipada. També que es tingués en compte la igualtat d’oportunitats per obtenir els Fons Europeus. Aquí la nostra associació tenia molta feina portant tota aquesta informació, realitzant jornades de salut i seguretat en el treball, conciliar treball i família, seguretat alimentària, defensar les beques per als fills dels agricultors, etc. Si la Universitat no va al camp, que el camp pugui anar a la Universitat.

Hem fet concursos per a escoles rurals, projectes Force de formació, d’agroturisme i Equal Urba Rural per emprendre. Publicacions com la d’En Jordi i la Rosa, un conte infantil de prevenció dels riscos a les explotacions agràries de l’Esther Casals, que ha estat secretària general de l’associació, i els dibuixos de la Pilarín Bayés. També, el llibre Passant el sedàs, 10 anys de la nostra agricultura a Europa. Han estat anys de molta activitat. Ara la situació ha canviat, la majoria de les dones formen part de les empreses familiars tant en societats, SATS o cooperatives, tenim l’agroturisme consolidat, la seguretat social, etc. És a dir, la nostra entrada a la Unió Europea ha estat molt bona per aconseguir el que no teníem com a dones i famílies.

Però per a la nostra agricultura i ramaderia podem dir que molt poc hem aconseguit, més aviat s’han perdut moltes explotacions. Ens deien que per ser més competitius, doncs ni així. Avui tenim unes explotacions molt ben preparades, amb noves tecnologies i són per perdre diners, especialment la ramaderia, que al cap de 30 anys encara paguem la mala negociació de la nostra entrada. Jo era la més fervent europeista, ara la Unió Europea que no sap gaire cap a on va, esperem que això no sigui més que un mal moment. Necessitem una Europa forta i més coherent. Felicitats a les dones que ho han fet possible. Moltes gràcies!